El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, està començant a deixar enrere el mal moment polític que li va suposar el trencament de la treva d'ETA. La setmana passada dèiem que el debat del dilluns al Congrés era “de faixa o caixa”. I Zapatero se'n va sortir prou bé malgrat la seva precària situació. No va estar especialment brillant i potser va adoptar un to massa sever amb Mariano Rajoy, però el mal tarannà d'aquest i la seva poca predisposició al diàleg i la col·laboració amb un tema que la majoria d'espanyols consideren d'Estat va ser una claríssima errada del cap de l'oposició que va posar les coses en safata de plata al president espanyol.
Els estrategs del Palau de la Moncloa tenien clar que el pitjor que els podia passar era que Rajoy es presentés al debat del Congrés amb el lema “vostè ho ha fet malament i ho ha d'admetre però a partir d'ara té tot el meu suport”. No va ser així i això dóna bases a Zapatero: per una banda desarma l'oposició que, segons diverses enquestes, queda del tot desacreditada davant una aclaparadora majoria de ciutadans que clama per l'entesa entre partits per afrontar plegats qualsevol procés de pau. De l'altra, el fet que el PP rebutgi qualsevol mena de consens amb el govern espanyol i dificulti els pactes facilita a Zapatero comptar amb la resta de grups polítics, singularment els nacionalistes.
D'aquesta manera el govern espanyol pot seguir mostrant, tal i com duu fent en bona part de la legislatura, la foto del PP sol contra la resta de grups i comptar amb el suport del PNB, que es jutja vital per reobrir el procés de pau. Els populars han anunciat aquesta setmana la presentació de cinc proposicions no de llei per obligar el PSOE a posicionar-se sobre temes de la lluita antiterrorista, com ara la il·legalització d'EHAK. De moment han aconseguit que cap grup no els doni suport. Malgrat tot, CiU, per boca del seu portaveu a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, ha marcat distàncies amb els socialistes.
La maniobra de Duran, de qui Zapatero vol que medïi amb el PP, s'interpreta com un pas més en la seva equidistància entre socialistes i populars per buscar una bona posició de cara a ser al govern espanyol en la propera legislatura. Afirma el líder d'Unió que no té cap ambició personal, però des del grup parlamentari del PSOE s'enquadra tot plegat “en una maniobra bastant grollera” per distanciar-se dels socialistes i “vendre cara la seva pell”. Zapatero va obrir aquesta mateixa setmana, a través de les pàgines de El País, la porta a que CiU entri al govern. Però a la Moncloa preocupa el moment pel que passa la federació nacionalista i el problema que, ara per ara, li representaria una oferta d'entrar al govern espanyol no formant part del català. Esperen, per tant, que la federació resolgui abans el seu dilema sobre quin ha de ser el seu paper a la política espanyola. I també que aclareixi si és Artur Mas o Duran qui marca la pauta a seguir.
