Des que es va començar a parlar de la reforma del finançament autonòmic, arran de les dates que imposava (és un dir) el nou Estatut de Catalunya, les autonomies que reben més del que donen van començar a activar-se davant les previsibles reclamacions de les comunitats que han patit dèficit històricament. I, durant els últims mesos, han arribat a articular un front comú amb trobades incloses. Estem parlant del front del nord, integrat per Galícia, Astúries, Cantàbria i Castella-Lleó. És a dir, comunitats governades per colors diferents que volen fixar el criteri de la dispersió de població perquè es tingui en compte a l'hora de revisar el model. Davant d'aquest moviment, el que és preocupant és que el Principat no hagi promogut una aliança similar. Els seus socis preferents són el País Valencià i les Illes, les dues comunitats que, juntament amb la de Madrid, són les que més contribueixen a les arques estatals, es miri amb el sistema que es miri, el de benefici o el de flux monetari. Fins i tot, Catalunya podria entendre's amb Andalusia, tenint en compte el factor del nombre d'habitants, tot i que la importància d'aquesta comunitat dins l'esquema socialista -en el sentit estatal de l'adjectiu- ho posa molt difícil.

Davant d'aquest escenari, el gran interrogant és... per què el govern de Catalunya no ha impulsat cimeres, reunions o com se'n vulgui dir amb el País Valencià i les Illes? Fins i tot Madrid podria integrar-s'hi. Amb les Balears, el fet de no haver-ho promogut és incomprensible, tenint en compte que estan governades per un executiu pràcticament idèntic al del Principat -amb els socialistes com a partit principal. Pel que fa als valencians, s'ha de dir que el conseller d'Economia, Antoni Castells, ha fet aclucades d'ull que han estat respostes des de la capital del Túria molt tímidament. Ara bé, de trobada conjunta a Tortosa, Morella o Inca, no se n'ha ni parlat.

En resum, la realitat és que, enlloc de promoure aliances per defensar una reforma del finançament que redueixi -ja sabem que no el suprimirà- el dèficit català, el president de la Generalitat, José Montilla, diu que crearà problemes al seu homòleg espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Ja sabem que el diàleg entre executius respon a una altra lògica que la de les relacions entre partits. Però, algú podria fer constar en acta que tots dos formen part de la mateixa organització política?