Els dirigents del PSOE estan que no passen per les portes després de veure el sidral que s'ha organitzat al PP amb el desenllaç de la pugna que mantenien l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, i la presidenta de la comunitat, Esperanza Aguirre. Els socialistes estan contents perquè s'ha tombat la truita. Fa uns dies, després de veure les dades de la inflació i de l'atur del mes de desembre, es van posar nerviosos. Tampoc no els va agradar gaire veure que totes les enquestes donaven un empat tècnic entre els dos grans partits espanyols. Però tot això ha canviat amb els punyals que es van esmolar a la seu de Génova, aquesta setmana, un cop Mariano Rajoy va decidir dir-li a Gallardón que ja es podia treure del cap formar part de la llista al Congrés.
A Ferraz estan plens de joia perquè saben que Gallardón arrossega vots. I que l'elector de centre pot decantar-se pel PSOE en veure que el PP aposta per l'ala dura, per la dreta i l'espanyolisme. I és que a l'estat espanyol hi ha uns 4 milions de persones -això es diu des dels partits- que decideixen el seu vot a última hora i, d'aquests, molts opten per la formació que consideren més equilibrada i menys desgastada. I l'espectacle protagonitzat per Gallardón i per Aguirre desgasta. I molt.
Un dels que queda més afectat per aquest conflicte és el president del PP, Mariano Rajoy. Els sectors més pròxims a l'alcalde de Madrid diuen que Rajoy no mana. Que no té lideratge. Però també és cert que a Gallardón mai no li va arribar a deixar del tot clar què pensaria fer. El problema de Rajoy no és la manera com ha solucionat la pugna entre l'alcalde i la presidenta. Que també, perquè ho hauria pogut tallar abans d'arrel. El problema del president del PP és el seu antecessor en el càrrec, José María Aznar, i els de la seva corda. És a dir, Esperanza Aguirre, Ángel Acebes, Eduardo Zaplana i el nou fitxatge, l'expresident d'Endesa, Manuel Pizarro.
La influència d'Aznar és perjudicial per Rajoy per tres motius. En primer lloc, perquè li resta lideratge. I els espanyols el que volen és un president que transmeti autoritat i, per tant, confiança. A més, a l'actual president del PP se li compliquen les possibles aliances si segueix fidel a la ideologia aznarista. El tercer punt, per acabar-ho d'adobar, és que els catalans, bascos, gallecs, andalusos i castellans de centre que podrien decantar-se pel PP lamenten la marxa de persones com Josep Piqué o Rodrigo Rato. I, com ja s'ha vist, Ruiz-Gallardón pot seguir-los els passos.
