José Bono és incorregible. L’exministre de Defensa, que també havia estat president de Castella-la Manxa des del principi de l’autonomia, ha deixat ara penjat el PSOE a Madrid. El qui va ser un dels anomenats barons del socialisme espanyol es va deixar estimar d’una forma ben evident per encapçalar la llista de Madrid en substitució de Trinidad Jiménez –a qui les seves poques possibilitats reals de guanyar han acabat enviant a una còmoda, i també merescuda, secretaria d’Estat per a Iberoamèrica– i al final ha plantat el partit. Tant ha molestat a Zapatero i al PSOE l’actitud de Bono que, fins i tot, el president del govern va criticar en públic en la recepció del 12 d’octubre la seva actitud creant una expectativa que a la fi no s’ha complert. Una crítica inèdita perquè, si bé Zapatero i els seus col•laboradors més directes al partit i a la Moncloa tenen una nefasta opinió de Bono, mai havien criticat en públic a qui li va disputar la secretaria general del partit ara ja fa sis anys amb el suport de l’antic aparell fidel a Felipe González. Bono, que pot haver donat per definitivament acabada la seva carrera política tot i que aspirava a ser president del Congrés, els ha deixat tirats i amb unes expectatives electorals sota mínims a la capital espanyola, una ciutat cada dia que passa més conservadora degut a la carestia de la vida i l’envelliment del seu cens.
Ara, als socialistes els cal buscar a corre-cuita algú que vulgui assumir el repte d’enfrontar-se a Gallardón. Bono era un candidat ideal perquè el seu perfil centrista i jacobí li ha fet guanyar moltes simpaties en alguns mitjans de la dreta, que són els mateixos que estan enfrontats a Alberto Ruíz Gallardón en considerar-lo un perill per al control que, sobre el PP, exerceixen dirigents com Ángel Acebes, Eduardo Zaplana o Esperanza Aguirre. En aquest sentit la seva amistat amb Pedro J. Ramírez calculaven que podria haver-lo ajudat a aconseguir alguns vots entre la dreta. El PSOE té, doncs, més perduda que mai la batalla de Madrid. A Ferraz consideraven que, al maig, amb un bon candidat a l’alcaldia que tingués alguna opció de guanyar seria més que possible governar la comunitat, on les esquerres tenen un suport més ampli i alguns casos urbanístics i de gestió han deteriorat la imatge d’Esperanza Aguirre. Bono, però, ha fet el darrer favor a la dreta.