El govern espanyol està rumiant-se aquests dies, ja quasi contra el rellotge, de quina forma s'articula la presència de l'esquerra abertzale a les urnes el proper 27 de maig. Aquesta és una de les primeres concessions que, per dur a bon port el procés de pau, els independentistes bascos van demanar al govern espanyol, que aparenta ara estar decidit a no deixar morir el procés.

Els d'Arnaldo Otegi volen tenir de nou el dret a presentar-se a les eleccions amb tots els ets i uts. Si bé accepten no fer-ho com a Batasuna i estan disposats a l'enèsima refundació, ja han traslladat al govern de Zapatero que seria inacceptable buscar un subterfugi similar al d'EHAK.

El govern del PSOE i Zapatero estan contra les cordes. Saben que deixar de nou l'esquerra abertzale fora de les institucions no només pot ser contraproduent per les aspiracions de pau, sinó que a més pot allunyar ETA de qualsevol intenció negociadora. D'altra banda, i a l'altre extrem, són conscients també que tot allò que no sigui màxima duresa amb l'esquerra abertzale i aplicació restrictiva per la llei de partits serà utilitzat en contra seva contra el PP. A l'opinió pública ha quallat, malgrat els fets, que el govern central ha cedit amb De Juana i ara no seria suportable una nova “cessió”. A la Moncloa hi ha qui diu que els abertzales han gastar el cartutx amb De Juana i ara ja no els en queda cap per les municipals.

A més, els populars usaran aquesta arma electoral ja en ple cicle d'eleccions, a molts pocs mesos d'unes eleccions generals en que es medirà la capacitat de resistència dels votants del PP a la radicalitat de la cúpula del partit i la dels votants del PSOE a l'estil de Zapatero en temes com la política exterior, la lluita contra ETA o unes polítiques socials que potser no s'han explicat prou bé.

El PP no pensa afluixar en la seva estratègia i fa mesos que demana la il·legalització d'EHAK, la formació abertzale legalitzada l'any 2002 i que va recollir gran part del vot de la il·legalitzada Batasuna a les eleccions autonòmiques del País Basc de l'any 2005. Ho fan per cobrir-se les esquenes cas que els abertzales acabin cedint davant Zapatero i anant a les municipals amb aquestes sigles. En tot cas, el nou ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, ja va deixar clar a instàncies del PP que extremarà la vigilància per impedir que qualsevol grup polític al que la Justícia espanyola hagi relacionat d'una altra manera amb ETA -i amb Batasuna ho han fet- es presenti a les eleccions.

A hores d'ara, amb el cas De Juana encara bullint, sembla difícil, per no dir impossible, una presència en condicions normals de l'esquerra abertzale a les urnes el proper 27 de maig. El PSOE segueix exigint-li per fer-ho que condemni la violència. Però ni que ho fes el PP ho acataria. El diputat Del Burgo, de la UPN, ja va deixar clar aquesta setmana que si Aralar la condemna és per “tacticisme”.