Aquesta setmana ha arrencat al pavelló de l’Audiència Nacional de la Casa de Campo el judici pels atemptats islamistes de l’11 de març de 2004, que van costar la vida a 192 persones. El president del tribunal, el polèmic i conservador Javier Gómez Bermúdez, haurà de fer front a dos judicis: el que realitzarà per les vies ordinàries a partir d’un sumari molt ben treballat i extens i l’acte de processament que va treballar el jutge Juan del Olmo i el judici paral·lel que, en mitjans polítics i periodístics, faran els partidaris de la teoria de la conspiració.
Tres anys després dels atemptats encara no hi ha cap prova, ni tant sols cap indici mínimament sòlid, que apunti ja no a una autoria d’ETA –a qui el govern de José María Aznar va atribuir els fets– sinó a una mínima relació, contacte o entesa entre l’organització armada basca i els islamistes radicals responsables de la matança.
Malgrat tot, encara avui diaris com El Mundo, ràdios com la COPE o polítics com Eduardo Zaplana segueixen fent tot el possible perquè, sobre el procés, caigui un tel de dubte relatiu sobre l’autoria intel·lectual de l’atemptat. “Qui ha sigut?” es pregunten des d’aquests àmbits davant la indiferència generalitazada de la societat espanyola, que només espera penes dures per als responsables de l’atemptat més gran d’Europa.
La teoria de la conspiració cabalga a mig camí entre la justificació de l’error propi –el d’haver atribuït l’atemptat i les seves responsabilitats polítiques a qui no hi tenia res a veure– i la voluntat de desgastar el govern del PSOE radicalitzant encara més les víctimes del terrorisme properes al PP, que d’aquí a dues setmanes es tornaran a manifestar a Madrid contra el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
El PSOE no evita, però, la confrontació. Avui mateix el president del partit i de la Junta d’Andalusia, el tot poderós Manuel Chaves, ha declarat que al final del judici de l’11-M es demostrarà que el PP va mentir a la gent per intentar guanyar les eleccions i que haurà d’acabar demanant disculpes. La declaració dels principals imputats en el sentit de negar la seva participació en els atemptats de Madrid i desentendre-se’n no fa més que donar encara més força a la teoria de la conspiració, ja que des d’algunes terminals de la dreta mediàtica es dóna per fet que alguna cosa s’amaga.
