Finalment, després de setmanes d'estira i arronsa, PSOE i PP han arribat a un acord perquè els seus candidats, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, s'enfrontin en dos debats televisius, el 25 de febrer i el 3 de març. Ha costat i, de fet, encara hi ha serrells sense aclarir, com ara el moderador. Tot i que qui té més números per dirigir, com a mínim, el primer cara a cara és el periodista Manuel Campo Vidal, el mateix que va moderar el famós cara a cara de González i Aznar el 1993.
Tant socialistes com populars estan negociant tots els detalls del format que ha de tenir l'enfrontament de Zapatero i Rajoy perquè són conscients del que s'hi juguen. Les enquestes donen una distància mínima a favor del PSOE i això vol dir que els debats poden suposar un punt d'inflexió, poden acabar decantant la balança a favor d'uns o altres. Des del PP, s'ha intentat fins a l'últim moment que un cara a cara es fes a Antena 3 i l'altre a Telecinco. El primer canal els permetria reforçar el seu votant més proper i el segon els serviria per arribar a aquell segment de la població espanyola que pot oscillar entre socialistes i populars. Per la seva banda, el PSOE ha intentat fins a l'últim moment fer el debat a TVE perquè, d'aquesta manera, la influència del cara a cara quedaria més reduïda i Rajoy no tindria tantes possibilitats d'atrapar a Zapatero. La solució que han acabat trobant els negociadors dels dos partits espanyols, José Blanco i Pío García-Escudero, és la de celebrar els debats a l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de la Televisió, un laboratori que es va inventar fa uns anys Jesús Hermida i que ara està presidit per Campo Vidal. De moment, Telecinco ja ha dit que no retransmetrà la senyal i, per tant, els socialistes hauran aconseguit un dels seus objectius. Cal veure, però, què faran la resta de cadenes.

Sigui com sigui, el cert és que el debat pesarà en una campanya eterna que ha durat pràcticament tota la legislatura. Sobretot, a la banda del PP. Qui surt com a guanyador és Zapatero. Si més no, perquè l'últim enfrontament que va tenir amb Rajoy, al debat de política general, va ser interpretat de forma majoritària com una victòria socialista. I si bé els populars estan marcant l'agenda amb propostes com ara en matèria d'immigració, el discurs de "l'alegria" es ven molt bé entre el públic progre. Encara que, en el fons, no s'estigui explicant absolutament res. La partida està oberta i ja fa temps que hi ha cartes sobre la taula. I es podria dir que el trumfo, més aviat, són bastos o espases.