Falten pocs dies perquè s’acabi la legislatura espanyola i, amb les eleccions com a pròxima parada, els partits comencen a ensenyar les seves cartes. Aquesta setmana, ho ha fet el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per deixar clar que amb qui compta és amb el PNB.
La partida de mus, perquè a Madrid de la botifarra no n’han ni sentit a parlar, la van jugar Zapatero i el portaveu dels nacionalistes bascos, Josu Erkoreka, durant la sessió de control al govern espanyol. El cap de files del PNB va tirar d’ambigüitat. I amb aquell llenguatge laberíntic que solen fer servir els nostres veïns del nord va dir que el seu grup continuarà defensant els interessos bascos amb “rotunditat”, però també amb “sensatesa”.
Zapatero, lleonès, va ser molt més clar. Va dir que sap perfectament què vol: el PNB de Josu Jon Imaz. És per això que va citar l’expresident del partit dient que l’Euskadi que ell prefereix és aquella en què “els diversos sentiments i pertinences a la societat basca comparteixen un mateix projecte de país”. I si va fer servir aquestes paraules va ser perquè està d’acord amb les idees d’Imaz i no li agradaria que els seus companys de partit les “oblidessin”.
Per reforçar que a qui estima Zapatero és a Imaz, va recordar que aquest debat i posterior canvi de rumb imprimit per l’expresident del PNB al partit de Sabino Arana va començar amb el debat del projecte de reforma d’Estatut de Gernika que Juan José Ibarretxe va portar al Congrés aviat farà 3 anys. Un debat que va acabar amb un cop de porta en tota regla als plans del lehendakari.
Tot plegat és un missatge dirigit al nou mandatari de la formació, Iñigo Urkullu. Perquè a Josu Erkoreka, fidel a la línia d’Imaz, no li convenen avisos ni prendre massa notes. Caldrà veure, a partir d’ara, quin és el discurs que adopta Urkullu. De moment, és el de: atenció, Espanya. Però també és cert que els nacionalistes bascos han donat globus d'oxigen al PSOE en els darrers temps, com ara amb el seu suport als pressupostos o amb la negativa a reprovar la ministra de Foment, Magdalena Álvarez.
A tot això s’hi ha d’afegir una perla que un dels dirigents històrics del socialisme basc, Txiki Benegas, ha deixat anar darrerament. Durant la presentació del seu llibre titulat “Diario de una tregua”, al costat del ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba i de l’exvicelehendakari Ramón Jáuregui, Benegas va felicitar el PNB per la “col·laboració activa” que va mantenir amb el govern de Zapatero durant la treva d’ETA i per l’actitud de cooperació que, afirma, continua mantenint en el present.
Tot plegat són paraules que, possiblement, s’acabarà enduent el vent. Perquè el que tallarà el bacallà de la propera legislatura seran els resultats electorals. De tota manera, veient la poca incisió política que Galeusca està fent a Madrid, a dia d’avui, els polítics catalans interessats en què el PNB es mantingui fidel a la línia d’Ibarretxe poden aprofitar el partit que enfrontarà les seleccions de Catalunya i d’Euskadi, el 29 de desembre, a Bilbao, per convèncer-los.
