Amb el resultat que van tenir les eleccions de diumenge, la política espanyola està més bipolaritzada que mai. I mentre al PSOE es viu una eufòria desmesurada, fruit d'haver-les guanyades i d'haver-se tret el llast d'ERC i ICV-EU com a socis al Congrés, arrossegat durant la passada legislatura, al PP hi ha una sensació incerta. I la principal culpable d'aquesta intranquil·litat és la presidenta dels populars madrilenys, Esperanza Aguirre.
S'ha de dir que si el president del PP, Mariano Rajoy, hagués confirmat que se n'anava després d'aquell "adéu" pronunciat amb tanta pena des del balcó del carrer Génova un cop va assumir que havia perdut les eleccions, més que incertesa hi hauria una autèntica guerra oberta a les files populars. Hi hauria una batalla diària provocada pels anticossos que Aguirre desperta dins dels diversos sectors del PP que volen fugir de l'extremisme. No tant de la ideologia de la presidenta madrilenya, que molts veuen com una membre del sector liberal, sinó de la influència que haurien tingut en ella l'exportaveu al Congrés, Eduardo Zaplana -la primera víctima política de la renovació que s'espera a partir d'ara- i el secretari general, Ángel Acebes.
Esperanza Aguirre ha baixat les armes i s'ha rendit al lideratge de Rajoy. Fins quan? Ningú ho sap. Diversos dirigents del PP que intenten nedar entre les dues aigües -les d'Aguirre i les dels seus detractors- confessen que no es pot descartar una candidatura alternativa de la presidenta madrilenya a la de Rajoy, quan se celebri el congrés popular, d'aquí poc més de dos mesos. Una oposició a l'equip marianista que només pot impulsar la "lideresa" madrilenya. Ara bé, amb ella al capdavant? Això ja no se sap. Molta gent pensa que els plans d'Aguirre poden passar per presentar un candidat que intenti desgastar Rajoy i que, al cap d'uns quants mesos, quan hi hagi el temor de tornar a perdre les eleccions amb l'actual president de candidat, ella es presenti com la salvadora del partit. Només així s'explica que diversos membres del sector proper a Aguirre, gent del PP madrileny, hagi començat a sondejar diverses seccions per saber fins a quin punt es podrien acabar decantant.
Els vents que bufen al PP són huracanats. Però els que, de retruc, bufen a la filial que el partit té a Catalunya no ho són menys. I és que tant al seu president, Daniel Sirera, com al diputat al Congrés, Jorge Moragas, se'ls identifica amb l'ala més "taliban" de la formació, la d'Acebes i Zaplana. I si Zaplana ja ha caigut, a l'altre li queden pocs dies. Males notícies pel líder popular català.
