El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, està demostrant que és el millor home que els republicans podien portar a Madrid per encarregar-se del grup parlamentari a la cambra baixa del parlament espanyol. Des que va arribar, tant els diputats de les altres forces com els periodistes de mitjans estatals que no l'havien tractat li posen bona nota, tant pel seu domini legislatiu com per una faceta comunicativa -molt millorada des dels seus temps a Catalunya- que està explotant dia a dia. Ara, a més, s'hi suma un dels reptes que molt pocs polítics catalans han sabut tirar endavant a Madrid, el dels tractes de portes endintre. I és que, aquesta setmana, va quadrar-se davant del portaveu adjunt del PSOE, Ramón Jauregui, i li va dir que si els socialistes es volen entendre amb Esquerra, hauran de canviar d'actitud.
Tot plegat va passar dimarts, el dia en què el PP, per la seva banda, va actuar de forma magistral al Congrés tirant endavant una moció per actuar davant l'alça de preu dels carburants i les seves derivades, com ara la vaga dels transportistes. Els populars van negociar i van aconseguir el suport de tots els grups de la cambra, excepte el PSOE, al seu text. A mitja tarda, quan els socialistes veien que l'afer se'ls anava de les mans, van contactar amb Esquerra. Jáuregui va dirigir-se a Ridao i li va demanar que no donés suport al text del PP tot i que els populars havien acceptat l'esmena presentada per ERC. L'ex-vicelehendakari va intentar fer-li xantatge amb una iniciativa pactada entre socialistes i republicans sobre l'aeroport del Prat. Va ser llavors quan el portaveu republicà es va quadrar i li va recordar a Jáuregui que si el text sobre aeroports tirava endavant era perquè el PSC s'havia revelat i havia fet valer el compromís del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de donar un paper "determinant" a les institucions catalanes en el futur del Prat.
La maniobra de Jáuregui va ser poc acurada. Especialment, per un altre detall de la conversa. En el moment de plantejar-li la qüestió a Ridao, li va admetre que, si per ell fos, li agradaria molt més haver-se d'entendre amb el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, que amb els republicans. En aquell moment, un altre polític, de menys talla que Ridao, s'hauria pogut sentir feble i hauria corregut a abraçar-se al PSOE per no perdre l'oportunitat de mantenir un tracte privilegiat amb el grup governant. És una actitud provinciana en què han caigut, repetidament, alguns dirigents catalans a Madrid. Per sort, els temps, en alguns casos, estan canviant.
