El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, protagonitzarà aquest dilluns una compareixença inèdita al Congrés dels Diputats: serà a la cambra baixa per explicar perquè s’ha trencat la treva d’ETA i quin serà ara el seu full de ruta en la lluita contra el terrorisme, sobretot pel que fa a aliances polítiques. Cap president, després del final d’un procés de diàleg, ho havia fet abans. Ell, a més, hi arribarà en una situació d’extrema debilitat i políticament noquejat. Si més no, això és el que s’ha vist en els darrers dies. El trencament de la treva ha agafat Zapatero a contrapeu, que havia convertit la pacificació d’Euskadi en el seu repte personal i polític a la Moncloa.
fMés enllà del perquè del trencament de la treva i de l’espantós ridícul del cap de l’executiu central augurant “més pau al 2007” el dia abans de l’atemptat de la T4, aquest es troba en un moment crític. De forma inexplicable ha comès en els darrers dies errors dialèctics –a la Conferència de Presidents es va veure l’últim– que han deixat entreveure el seu desconcert després del trencament de la treva. Les referències a l’”accident” de la T4 no han passat desapercebudes per la ciutadania i seran un dels arguments estrella de Mariano Rajoy el dilluns.
Zapatero afronta un ple decisiu i tots els analistes coincideixen en que, o bé en sortirà recuperat i triomfant, o bé en pot sortir matxacat. El debat pot, doncs, esdevenir el principi del seu fi a la Moncloa, sobretot tenint en compte que al seu baix moment moral s’hi haurà d’afegir la traça de Rajoy a la tribuna d’oradors. De moment ha suspès el seu viatge a Marbella, a la conferència política del PSOE andalús, per preparar, en companyia dels seus col·laboradors, el debat de dilluns, la convocatòria del qual va sol·licitar inicialment el PP.
Els populars exhibiran múscul i Rajoy farà una exhibició dura en què no en perdonarà “ni una” a Zapatero. Li demanarà una rectificació pública de la seva política antiterrorista, que renegui del diàleg amb ETA i, sobretot, que torni a assumir de principi a fi (això vol dir també amb el preàmbul en què es criminalitza el nacionalisme basc) el pacte antiterrorista que l’any 2000 –mentre el pacte de Lizarra era encara vigent– van signar el PSOE i el PP.
De moment, María Teresa Fernández de la Vega i el PSOE han convençut Zapatero, i sobretot Rubalcaba, perquè renuncïi a reeditar el pacte antiETA amb el PP, tal i com es van plantejar d’entrada, i segueixi prioritzant les aliances amb el PNB. El motiu també té a veure amb el debat de dilluns. Els socialistes són conscients que, per res del món, Rajoy hauria desaprofitat l’oportunitat que tindrà de que l’oposició a costa del terrorisme arribi al seu clímax. Apostar pel pacte antiETA hauria implicat a més que Zapatero hauria tingut al davant, i no al costat, el PNB, IU, CiU i ERC.
