El Congrés dels Diputats ha aprovat una llei, la d'atenció a les persones dependents, que ha suposat l'enfrontament més acarnissat de la legislatura entre CiU i ERC. Els dos grups catalans, amb 10 diputats la federació i 8 els independentistes, duen tota la legislatura mirant-se l'un a l'altre i aquesta llei no ha estat una excepció. Els primers la titllen de “loapa social” i els altres consideren que han posat les bases pel “quart pilar” de l'Estat del Benestar i acusen els convergents de situar-se “a la dreta del PP”, que ha acabat donant el seu suport a una norma de transcendència històrica. Els republicans la van veure primer i es van afanyar a tancar un acord previ a la presentació de l'avantprojecte el passat abril amb el ministre Jesús Caldera i IU-ICV. Ho van fer quan Anna Simó, d'ERC, encara era consellera de Benestar i Família de la Generalitat i quan no havien decidit què votarien a l'Estatut. Els convergents es van trobar en fora de joc i, d'una forma que és si més no discutible, van començar a denunciar la invasió competencial. De fet, si que s'aprecia una contradicció entre les competències que la Constitució atorga a l'Estat i les exclusives que l'Estatut confereix a la Generalitat en serveis socials.
En tot cas, el marge de desenvolupament de la llei per part de les comunitats està salvaguardat segons els promotors de la llei, que donarà algun tipus de cobertura a més de 300.000 catalans. Esquerra aconseguia així, segons ha reconegut durant la tramitació del text el seu diputat Joan Tardà, no deixar de jugar la partida de les grans lleis socials durant aquesta legislatura. Els republicans han denunciat de forma vehement que setmanes després del preacord entre el PSOE, ERC i IU-ICV la federació també tenia tancada una declaració d'intencions conjunta amb Caldera que finalment es va frustrar perquè, “de forma lleial”, el ministeri va imposar la presència d'independentistes i ecosocialistes en l'acte de firma amb Duran i Lleida. ERC acusa el líder d'Unió de posar “la seva foto per damunt de l'interès de les persones que es beneficiaran de la llei”.
Duran, però, afirmava dijous a l'hemicicle que el seu interès per immortalitzar-se amb Tardà és nul. Els convergents al.leguen que hi ha una clara invasió competencial i que en cap cas està garantida ni l'àmbit de decisió de la Generalitat sobre els diners que aporti ni el finançament estatal de la llei. Com CiU, no van donar suport a la llei ni EA ni Nafarroa Bai. Si que ho van fer, per contra, altres grups nacionalistes com el BNG o Coalició Canària. Caldrà veure si el govern basc -que té capacitat per fer-ho- duu la llei al Tribunal Constitucional i quina és aleshores la decisió de l'alt tribunal. En tot cas, la llei ha presentat la fractura total entre Esquerra i CiU a Madrid en un tema, el de les polítiques socials, que separa més que qualsevol altre a les dues formacions.