Al Congrés dels Diputats, tots els membres de partits catalans amb grup propi (CiU, ERC i ICV) donen per fet que l'Estatut no serà el mateix que van aprovar les Corts espanyoles un cop se li apliqui la futura sentència del Tribunal Constitucional. Caldrà veure quantes retallades i/o reinterpretacions que el supediten al parlament estatal li cauen a sobre, però el que ja gaire bé tothom dóna per fet és que en sortirà rebaixat. Davant d'aquesta situació, els partits del Principat intenten trobar una resposta adequada, amb l'inconvenient que tots estan més pendents de les seves lluites internes que de coordinar-se entre sí i amb la societat civil.
Tot i que el panorama és negre, alguns polítics comencen a fer les seves propostes, més aviat a títol individual que a collectiu. Una d'elles és la que planteja el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà i que es basa en una resposta que començaria, abans que res, pel poder local. Tardà creu que la millor manera de canalitzar el malestar d'una retallada estatutària és promoure que cadascun dels ajuntaments catalans aprovi una moció en què es reivindiqui l'Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya el dia 30 de setembre de 2005. El pas següent seria, comptant que el Tribunal Constitucional es pronunciés abans del mes de setembre, convocar un acte aprofitant el simbolisme de la Diada, al Palau de la Música, amb tots els diputats de la cambra catalana. Per completar la resposta, després de la mobilització posterior a l'acte del Palau, el Parlament aprovaria una resolució en què es demanaria l'aplicació de l'Estatut del 30 de setembre.
El diputat republicà subratlla que les mocions i l'acte del Palau s'haurien d'acompanyar d'una campanya explicativa per conscienciar els ciutadans del que va suposar la retallada inicial de l'Estatut que van fer les Corts espanyoles i del resultat final després del seu pas pel TC. Exemples pràctics de com afecta a la seva vida quotidiana. Joan Tardà és conscient que aquest és un dels nombrosos fulls de ruta amb què s'està especulant dins dels partits i plataformes catalanes. S'ha de dir que, enmig d'aquest debat, la majoria d'actors tenen clar com ha de ser l'agitació ciutadana després de les rebaixes estatutàries però costa trobar un pla aplicable a l'Estat espanyol a mig camí d'una independència incerta davant la possible falta de maduresa social que té, a hores d'ara, aquesta fita.
