La manifestació que, per demà a les cinc de la tarda, ha convocat el PP a Madrid contra el procés de pau al País Basc i la concessió de mesures humanitàries a l'encara pres d'ETA Iñaki de Juana Chaos ha monopolitzat l'agenda política i mediàtica de la setmana. El govern del PSOE ha optat, més que per defensar la seva gestió, per dedicar-se a criticar la del PP, crispant encara més l'ambient.
Mai una oposició havia negat, de forma tan evident, el seu suport al partit de govern en política antiterrorista i mai el govern havia passat tan olímpicament de buscar la més mínima complicitat amb la seva alternativa. Al PP mai han volgut implicar-se en el procés de pau i sempre han preferit esperar a que aquest fracassés, però no és menys cert que gestos governamentals com ara que Zapatero no informés Rajoy de la reunió que, el passat mes de juny, la direcció del PSE havia de mantenir de forma pública amb la de Batasuna tampoc han ajudat a dur a bon terme les relacions.
En tot cas, sembla ja del tot impossible que abans de les eleccions generals, que es preveuen per al mes de març de 2008, la situació es recondueixi mínimament. Durant tres anys el PP ha practicat una oposició dura i quasi destructiva. Hi havia qui deia, des del convenciment que la legislatura acabaria, que els populars arribarien desfondats a les eleccions. No hi arribaran. Tot fa indicar que el PP arribarà amb les forces intactes i amb un PSOE molt desgastat gràcies al fracàs del procés de pau i als problemes que, al Tribunal Constitucional, tindrà l'Estatut català.
Els populars han engegat la seva maquinària de crispació sense miraments. Està clar que el PP va guanyar les eleccions l'any 1996 amb una gran crispació. Els escàndols de corrupció i la investigació judicial del GAL desgastava de forma inusitada el govern de Felipe González, que agonitzava des de principis dels anys 90. També enmig d'una gran bronca, provocada per la traumàtica sortida del govern després de la mentida d'Estat de l'11-M, va sortir del govern del PP el 14 de març de 2004, ara fa tres anys. A partir d'aquí els estrategs propers a Mariano Rajoy tenen coll avall que només amb crispació i radicalitat està preparada la societat espanyola per canviar de govern. Així ha estat fins ara i així pot ser també d'aquí a un any.
El problema del PP estriba en quins suports aconseguir i com fer-ho. No sembla fàcil, hores d'ara, que CDC estigui disposada a donar suport a un govern de Rajoy. Josep Antoni Duran i Lleida, convençut de la necessitat d'implicar-se en la governabilitat d'Espanya, els ho podria posar més fàcil. Altra cosa serà l'opinió d'Artur Mas i el seu equip. Gestos com la manifestació de dissabte a Madrid encareixen al PP qualsevol tipus d'interlocució política.
