El panorama judicial espanyol està cada dia més enrebessat. El nomenament de Mariano Fernández Bermejo com a nou ministre de Justícia en substitució del moderat Juan Fernando López Aguilar no farà més que endurir i radicalitzar l’enfrontament entre els jutges conservadors i els progressistes. El mateix enfrontament que, en l’arena política, manetenen el PSOE i el PP. Expliquen diverses fonts que el nomenament de Fernández Bermejo, un fiscal que s’ha declarat “descaradament d’esquerres” i que es va arribar a querellar contra el ministre de Justícia del PP José María Michavila, va ser un rampell de Zapatero. El cap de l’executiu central està especialment molest amb la dreta judicial per dues decissions que poden quasi arruinar la legislatura posant en crisi el procés de reforma territorial i el procés de pau.
Els problemes que, després de la recusació del magistrat Pablo Pérez Tremps, tindrà al Tribunal Constitucional l’Estatut català –que ha d’afrontar 7 recursos en contra- posen en qüestió l’aposta de Zapatero per les reformes. D’altra banda, la decissió del ple de la sala penal de l’Audiència Nacional de no atenuar la situació penitenciària del pres d’ETA Iñaki de Juana Chaos, en greu perill de mort degut a la seva vaga de fam –que fa quasi 100 dies que dura-, dificulta encara més el procés de pau basc. De fet, hi ha la certesa que si De Juana mor ETA tornarà a atemptar i donarà per definitivament trencat el procés de pau.
De les dues situacions, de la crisi del TC i del cas De Juana, Zapatero en responsabilitza directament la dreta judicial i els ha volgut contestar nomenant el ministre de Justícia més molest possible. Un ministre que acontentarà el minoritari sector progressista de la judicatura i que plantarà cara al Consell General del Poder Judicial, l’òrgan de govern dels jutges. El CGPJ va acabar al novembe el seu mandat, però la manca d’acord entre PSOE i PP –que sembla que durarà ja fins final de legislatura- n’impedeix la renovació. Allà la majoria conservadora dels jutges de l’Associació Professional de la Magistratura i el lideratge de Francisco José Hernando fan que el CGPJ s’hagi convertit en un eficaç ariet del PP per qüestionar totes les iniciatives legislatives del govern. Zapatero ha optat, doncs, per no amagar-se i plantar cara en el front judicial, cosa que pot empitjorar encara més les coses amb un estament fortament centralitzat, conservador, corporatiu i amb moltes reminiscències del passat.
