Els que desitgen un front comú de CiU i ERC haurien gaudit anant al dinar que l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, va oferir el passat dimecres a Madrid per presentar el seu llibre de memòries en castellà perquè va citar de forma textual unes declaracions que ja havia fet, mesos abans, el conseller d'Innovació, Universitats i Empreses, Josep Huguet, també a la capital d'Espanya. Pujol va avisar al PSOE i al PP que Catalunya ha de recuperar la dignitat després d'haver patit atacs sistemàtics durant aquesta legislatura que ja s'acaba. Per tant, de cara a la següent, els dos grans partits espanyols no poden seduir els catalans oferint-los "quatre quincalles", baratijas en castellà.
Aquesta manera d'expressar el sentiment de poble maltractat, immers en un regateig constant per part dels dirigents espanyols, devia sonar familiar als periodistes que van estar operatius a Madrid mentre es negociava l'Estatut perquè és la mateixa que va utilitzar Josep Huguet. A més, hi ha la coincidència que si Pujol va triar l'hotel Palace per fer la roda de premsa, el conseller conegut com el Lenin del Bages també va optar per fer declaracions en un recinte semblant. En aquella ocasió, era un hotel del barri de Salamanca. I s'ha de dir que Huguet va regalar-li un bon mal de ventre al seu cap de premsa, que immediatament va demanar als periodistes que no es recreessin i no treguessin fora de context les paraules del conseller. El motiu és que, a més de parlar de "quincalles", el polític republicà va alertar que els catalans no són com les "tribus primitives", que se les pot complaure amb quatre mirallets.
A més d'observar que la solemnitat de Pujol deixa qualsevol anècdota en el lloc que li toca, el de l'anècdota, i que l'expresident no ha de patir per les interpretacions que es facin de les seves expressions genuïnes, el que es deriva d'aquesta coincidència és que, per molt que passin els mesos, la història es repeteix. Huguet parlava de "quincalles" la primavera del 2006, preveien l'aixecada de camisa que podia arribar amb l'aprovació de l'Estatut, i Pujol ho fa a principis del 2008, davant la por d'un pacte amb el PSOE que es converteixi en el negoci del Robert amb les cabres. El cas és que qui té l'aixeta és Espanya.
