Les eleccions s’acosten i els nervis estan a flor de pell a banda i banda. Fins al punt que dins el propi govern del PSOE hi ha un enfrontament, que s’esvandeix ja a través dels mitjans de comunicació, entre el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i la resta de l’executiu, singularment la vicepresidenta primera María Teresa Fernández de la Vega. El motiu no és altre que la il·legalització d’Acció Nacionalista Basca, la històrica formació que a les eleccions municipals i forals del 27-M a Euskal Herria va recollir el testimoni de la il·legalitzada Batasuna, el partit hegemònic de l’esquerra abertzale.
Són visions diferents sobre el procés de pau i la forma en què cal tornar a establir les condicions per a un final (dialogat o no) de la violència política a Euskadi. Rubalcaba, molt posat en el paper de ministre de l’Interior, pensa que cal promoure’n la il·legalització per, d’aquesta manera, deixar el PP sense un dels arguments favorits de Mariano Rajoy en les sovintejades rodes de premsa. La resta de l’executiu, Zapatero inclòs, sosté que cal donar aire als polítics d’aquest món per intentar que una ETA cada dia més debilitada i assetjada tingui vies d’escapament institucional per deixar les armes.

Rubalcaba, l’home de Prisa al govern del PSOE, compta amb el suport entusiasta del diari El País, que dia si dia també dedica informacions i editorials a argumentar les bondats i la necessitat de la il·legalització, com també fan els diaris de la dreta espanyola. La majoria del govern espanyol considera, en canvi, que la il·legalització, per molt que el trencament de la teva i el procés de pau també sigui percebut com una “traició” de l’esquerra abertzale, pot dificultar encara més les coses i derivar en un increment de la kale borroka i en nous intents d’ETA d’atemptar que poden dificultar la campanya electoral de José Luis Rodríguez Zapatero.

Hi ha, a més, la jurisprudència del Tribunal Constitucional. En la revisió de les sentències d’il·legalització de Batasuna i les seves continuadores (ANB no ho és perquè va ser fundada als anys 30 i HB a finals dels 70) l’alt tribunal espanyol ha establert, lògicament, que no n’hi ha prou amb la no condemna puntual d’un atemptat o fet violent puntual per il·legalitzar un partit polític i que han de concórrer més causes per tal que l’advocacia de l’Estat o la Fiscalia encetin un procés d’aquestes característiques. La pugna està doncs servida.