La mort a trets d'un exregidor socialista d'Euskadi ha trasbalsat la campanya electoral i ha marcat un camí que ningú sap cap on pot anar. El primer que han fet els dos grans partits espanyols, PSOE i PP, ha estat anul·lar els actes de clausura que tenien previstos a Madrid però és difícil pronosticar què passarà durant les hores que resten fins diumenge a la nit, quan se sabrà qui ha guanyat les eleccions.
Pel clima que es respira a la capital d'Espanya, es dóna per fet que tant socialistes com populars intentaran donar una imatge d'unitat de portes enfora i jugaran una partida de pòquer de portes endintre. Més que de pòquer, de mus. Una partida molt arriscada en què tots dos estaran temptats de llançar un órdago, una jugada a tot o res. La temptació serà molt forta a les files populars, on es té molt present el que va passar ara fa 4 anys, quan el PSOE va guanyar els comicis, contra pronòstic, després de l'atemptat de l'11-M.
No obstant això, el PSOE no es quedarà de braços plegats i, amb tota probabilitat, a hores d'ara ja s'està dissenyant una resposta o una ofensiva que pot arribar en qualsevol moment. Ara bé, com que ser el primer de disparar pot acabar pagant una factura molt cara, amb una conseqüent penalització de l'electorat, els mitjans de comunicació afins a un o altre partit tindran un paper molt destacat en aquesta tensió, aquesta guerra silenciosa que ja està oberta.
De moment, tant el president espanyol i candidat socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, com el president del PP, Mariano Rajoy, han cavat trinxeres i han firmat una treva. Zapatero ha alertat que "la democràcia no tolerarà reptes dels que s'hi enfronten". És a dir, que no desitja que l'atemptat d'ETA tingui cap mena de repercussió i tot ha de continuar com estava. Per la seva banda, Rajoy s'ha mostrat prudent però, dins el seu missatge inicial, entre línies, hi ha una frase que destaca: "els drets de les persones, els drets individuals, tornaran a Espanya". Un "tornaran" que pot ser el preludi d'una línia estratègica consistent a presentar els populars com els únics garants de l'estat de dret.
L'escenari està més obert que mai, amb el fantasma de l'11-M i el tomb electoral d'ara fa 4 anys passejant-se pels cervells dels estrategs d'una i altra banda; i amb la incògnita de què faran les masses o, el que és el mateix, quan tardarà un o altre partit a impulsar una manifestació ciutadana en què els missatges que se'n desprenguin poden ser decisius.
