Des que la setmana passada un grup d'intel·lectuals propers a UpPyD -el partit de Rosa Díez- va presentar un manifest en defensa del castellà i en contra de la promoció del català, euskera i gallec, diverses persones de l'esfera pública s'hi han anat adherint. Entre elles, hi ha socialistes insignes com ara l'expresident de la comunitat de Madrid, Joaquín Leguina, l'exdirigent de la federació socialista madrilenya, Rafael Simancas i el seu antecessor, l'històric José Acosta. L'argument d'aquests socialistes a l'hora de firmar el Manifiesto és que s'ha anat massa enllà a l'hora de fomentar l'ús de les llengües cooficials de l'Estat i, davant de la situació actual, cal una resposta. És a dir, Catalunya, País Basc i Galícia han tensat massa la corda i ara és necessari posar uns límits perquè els castellanoparlants puguin viure exclusivament en castellà en aquestes nacions sense Estat.
Quan es planteja aquest debat, el punt calent és el de l'educació. Sobretot, arran de les denúncies publicades a El Mundo. Casos que, a partir d'ara, és previst que vagin en augment perquè el seu director, Pedro J. Ramírez, no té previst deixar d'impulsar la figura de Rosa Díez en contraposició al PP de Mariano Rajoy. En el cas de l'educació, Catalunya té un gran avantatge respecte Euskadi, que és la no segregació dels alumnes. Quan als socialistes del Manifiesto se'ls planteja aquest fet, responen que no va amb ells. Que, simplement, s'ha d'assegurar a qualsevol persona que pugui viure plenament en castellà. Inconsciència o mala fe?
Durant aquest cap de setmana, aprofitant que se celebra el congrés del PSOE a Madrid, hi hauria d'haver espai per aquest debat dins les files socialistes. I el que hauria de fer el president de la Generalitat, José Montilla, és explicar sense complexos que a Catalunya no es pot estudiar íntegrament en castellà si no es va a un col·legi privat. Per què? Perquè és la única manera d'assegurar el coneixement del català a bona part de la població, cosa que, en realitat, suposa donar les mateixes oportunitats a tots els alumnes. També ho hauria d'assimilar i descriure sense matisos el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Però això ja és demanar peras al olmo, com diuen a Espanya.
