Zapatero ha optat per la línia dura i no donar aire a l’esquerra abertzale, que no podrà presentar-se amb normalitat a les eleccions del 27 de maig. El Tribunal Suprem tombarà dissabte més de tres-centes cinquanta llistes promogudes per l’entorn polític de Batasuna i consagrarà l’enviament de Batasuna a l’apartheid polític. El cas d’ANB és, però, el més sagnant, ja que el partit no està il·legalitzat però la majoria de les seves llistes sí que ho estaran perquè alguns dels seus candidats hauran tingut o tenen algun tipus de relació amb Batasuna o qualsevol altra de les seves marques il·legals.
Zapatero ha optat doncs per aplicar amb duresa (l’advocacia de l’Estat ha recorregut més llistes que la fiscalia) la llei de partits que l’any 2003 va pactar amb el José María de la majoria absoluta. El president del govern espanyol, sociològicament ‘tocat’ pel trencament de la treva d’ETA, no ha volgut arriscar i ha descartat finalment aixecar l’accelerador de la persecució policial a l’esquerra abertzale.
Tot plegat respon a una estratègia política en clau electoral. És evident que les temptatives de procés de pau a Euskadi, a l’igual que el debat sobre l’Estatut de Catalunya, han desgastat el president espanyol i la Moncloa no vol encarar les eleccions generals del març de 2008 amb la llosa davant l’opinió pública espanyola d’haver donat aire a Batasuna per ser a les urnes.
No és casual que una de les llistes d’ANB que s’hagin recorregut sigui la del parlament de Navarra, on la participació de l’esquerra abertzale era la clau per desallotjar del poder la UPN, la marca electoral del PP en aquelles terres. Zapatero prefereix que la UPN conservi la majoria i no haver de pactar així amb coalicions com Nafarroa Bai, a la que els sondejos atorguen vora un 20% del vot al territori foral. La pressió a Madrid en contra de la basquització de Navarra s’encararia aleshores contra el PSOE.
El president del govern espanyol ha volgut tapar una via d’aigua de cara a les generals deixant l’esquerra abertzale fora de les urnes. De les conseqüències que aquesta decisió tindrà per al futur del conflicte basc prefereixen no parlar-ne públicament. Sectors del PSOE afirmen, però, que Batasuna no els pot, en cap cas, “tirar això en cara” perquè el perjudici polític de l’atemptat de la T4 per Zapatero va ser “com a mínim igual”.
