El període de vacances que aquests dies comença donarà el tret de sortida, quan finalitzi, a la precampanya de les eleccions municipals i autonòmiques a l’Estat espanyol. El PSOE i el PP mediran les seves forces en la que és la primera crida a les urnes a nivell estatal des de les europees del 14 de juny de 2004. José Luis Rodríguez Zapatero posarà a prova la seva capacitat de mobilitzar de nou l’electorat de forma massiva, aquest cop per donar suport als candidats del PSOE als ajuntaments i les comunitats autonòmiques.
Els 11 milions de vots que va obtenir el 14-M, molt en part gràcies a la indignació que va generar el govern del PP en els dies previs, difícilment hi tornaran a ser.
Seran també les eleccions en què desapareixerà definitivament del mapa Juan Carlos Rodríguez Ibarra, una de les bèsties negres del catalanisme. El baró extremeny, dolgut segons el seu entorn perquè Zapatero aquest cop no li ha demanat que repeteixi, deixarà pas a Guillermo Fernández Vara, fins ara conseller de Sanitat de la Junta. Tampoc no tornarà a encapçalar una llista del PSOE un altre dels barons, en aquest cas José Bono, a qui Zapatero ja va convèncer fa tres anys perquè deixés Toledo i l’acompanyés a Madrid a fer de ministre de Defensa, càrrec en el qual va aguantar dos anys fins que el va cessar.
El tercer baró, Manuel Chaves, es tornarà a presentar. Però ell ha estat el que, tradicionalment, ha dut menys problemes a Zapatero des que és secretari general del PSOE. Chaves ha optat per la disciplina formal, la crítica soterrada i lligar la seva sort electoral a la del cap de l’executiu. No ho farà, però, el 27-M sinó quan acabi el seu mandat. O sia, el mateix dia que ho faci Rodríguez Zapatero. A la seu socialista del carrer Ferraz donen per fet que Chaves no tindrà problemes d’aquí a un any.
Altra cosa és el que li pugui passar a Zapatero, que pot pagar especialment a Madrid el qüestionament al procés de pau que, només arribar a la Moncloa amb l’11-M encara calent, va obrir amb ETA. El cap de l’executiu, que ha posat als peus dels cavalls el seu col·laborador i amic Miguel Sebastián presentant-lo per optar a l’alcaldia de Madrid enfront Alberto Ruíz Gallardón. La mateixa sort correrà, amb tota seguretat, Rafael Simancas, que haurà de plantar cara a Esperanza Aguirre, que s’ha convertit en el valor més sòlid del PP. Al carrer Gènova encaren millor la cita del 27-M. Estan segurs que seran capaços de rendibilitzar i vehicular a través de totes les seves candidatures el malestar en alguns casos i la incomprensió en altres que generen les propostes de Zapatero.
