Amb l’inici de l’any, s’ha fet evident, més que mai, el compte enrere fins el dia 9 de març, data en què se celebraran les eleccions espanyoles. Per tant, no és estrany que els dos grans partits estatals, PSOE i PP, tinguin els seus gabinets de campanya traient fum. El dels populars es crema les celles per mostrar les debilitats de José Luis Rodríguez Zapatero. El dels socialistes, per treure pit en clau socialdemòcrata.
Al carrer Gènova, fonts autoritzades expliquen que hi ha un cavall de batalla que pot ajudar-los a guanyar la partida, l’economia. L’economia, el punt en què no va saber incidir el president del PP, Mariano Rajoy, durant els últims mesos de la legislatura, serà la seva esperança per derrotar un partit socialista que, segons les enquestes, està contra les cordes. I l’ajudaran especialment les últimes dades que presenten una inflació creixent i uns interessos a l’alça que poden fer apretar el cinturó dels que tenen hipoteques.
A Ferraz, el ministre de Treball, Jesús Caldera, afronta amb entusiasme el disseny d’una campanya que l’ha de catapultar cap a algun lloc amb protagonisme dins un hipotètic segon govern de Zapatero. I, si fa uns dies oferia entrevistes presentant un PSOE que, diu, no renuncia a la filosofia de les esquerres, ara fa mans i mànigues per no quedar enfangat en els horitzons imprevisibles de l’economia. Per sort, ha tingut una ajuda d’última hora. Una ajuda celestial.
Els bisbes espanyols, capitanejats per l’arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, van fer sortir les ordes al carrer diumenge passat per denunciar el mal apocalíptic que el govern del PSOE ha fet al seu model de família, al catòlic. No comptaven, però, que amb aquesta mobilització donarien l’excusa perfecta al sector més esquerranós dels socialistes per treure pit. Per dir que no renuncien a les lleis progressistes aprovades durant aquesta legislatura i se’n senten orgullosos. I per tapar, no gens de passada, les incerteses de caire econòmic amb què s’afrontarà la propera legislatura.
