El desenllaç del procés de pau recorda molt al del debat de l'Estatut català a Madrid. Els qui més i millor coneixen José Luis Rodríguez Zapatero asseguren que el cap de l'executiu i el seu entorn polític més directe no haurien retallat tant el text sorgit del Parlament català com ho va fer el PSOE a la comissió constitucional del Congrés amb el vist-i-plau de CiU i ICV. Afirmen que el president espanyol va cedir aleshores a les pressions internes de la vella guàrdia del partit (Rubalcaba, Guerra i Bono), dels barons territorials i d'alguns grups mediàtics afins, com ara Prisa. Amb el procés de pau podria estar passat tres quarts del mateix.
El 30 de desembre, dia de l'atemptat, Zapatero va ser prudent en la seva declaració institucional a la Moncloa però dijous, en la seva visita a la T4, encara mostrava, de forma incomprensible o perquè té informacions que ni el ministre Rubalcaba coneix, un cert compromís amb fer prosperar la pau i no limitar al terreny repressiu el final d'ETA. Una actitud ben diferent de la que ha mostrat en les seves editorials el diari El País o a l'exhibida pel ministre de l'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba, que el dimarts s'afanyava a donar per “liquidat” el procés de pau i assegurava que “aquest” era ja irrecuperable després de l'atemptat a Barajas, que ha causat dues víctimes mortals i nombrosos estralls materials. Un Rubalcaba que, per cert, queda molt qüestionat com a ministre i de qui fins i tot es posa en dubte que ho sigui a la propera legislatura.
La vella guàrdia del socialisme espanyol vol, doncs, enterrar el procés de pau i refer el front espanyolista amb el PP -liquidat l'any 2004 en pro del procés de pau- per treure de les mans dels conservadors l'arma llancívola a nivell electoral del fracàs del diàleg amb ETA. Sostenen que a més d'un any de les eleccions no és el moment d'embarcar-se en noves aventures i que el que toca és, un cop tancat el procés de pau i la reforma de l'Estatut català, deixar de banda temes com la polèmica memòria històrica i “donar als espanyols un any d'estabilitat” per consolidar el PSOE al govern. No contemplen l'escenari de la reoberetura de les converses a curt o mig termini perquè “el president no es pot arriscar a començar una altra aventura sense el PP al costat i que ETA ho reventi a un o dos mesos d'unes eleccions generals”.
Mentre, el PP espera cobrar-se el seu rèdit polític de tot plegat. Els de Mariano Rajoy van arriscar-se i van convertir-se en la primera oposició que negava al govern suport incondicional a l'hora de pilotar una negociació amb ETA. Aquesta opció els ha sortit bé perquè ara intentaran, amb el debat que es prepara al Congrés, deixar en evidència la “frivolitat” del cap de l'executiu.
