És un secret a veus que hi ha un sector sinó majoritari si important del PSOE que aposta de forma clara per una entesa entre el PSC i CiU per dirigir la Generalitat de Catalunya. Aquest sector s'ha vist reforçat en les darreres hores per la intenció, gens dissimulada, de la federació per fer una coalició en aquest sentit que, d'una banda, faria Artur Mas president en tant que guanyador de les eleccions i per l'altra desactivaria el PSC com a alternativa durant anys. Els moviments en les darreres hores de dirigents de CiU al més alt nivell a Madrid i a Barcelona així ho confirmen. Però, de moment, Zapatero opta per no moure fitxa i vol, a diferència del que va passar amb la tramitació de l'Estatut català, que el debat intern no es desmadri. Els socialistes apunten, a més, a l'hora de fer la seva anàlisi que “de poc” han servit a Mas les fotos a la Moncloa i el protagonisme que li ha donat Zapatero i admeten que esperaven un millor resultat de la federació, sobre tot a costa d'Esquerra. L'oferta dels convergents passa, segons sembla, per governar fins a les eleccions espanyoles en minoria a Catalunya amb consellers de perfil independent que siguin beneïts pel PSC i mantenir alguns alts càrrecs socialistes a l'administració. A partir de les espanyoles de març de 2008 es propiciaria un canvi d'escenari polític que passaria per l'entrada de la federació al govern espanyol amb dos o tres ministres -sempre i quan Zapatero seguís sense majoria absoluta- i l'entrada del PSC a l'executiu català amb un perfil baix i, evidentment, sense Montilla al capdavant. Seria una forma d'acomodar a nivell intern a Josep Antoni Duran i Lleida fent-lo ministre. Així, el líder d'Unió es podria presentar, des d'un ministeri a Madrid, com a contrapès a Mas quan li calgués. Aquesta pot ser l'opció menys mal vista per Ferraz perquè es cert que contribueix a l'aïllament polític del PP, però en cap cas és la que agrada al PSC que la qualifica de “suïcidi polític”. Els socialistes catalans estan fent valer la seva autonomia orgànica per reclamar al PSOE que respecti la seva voluntat a l'hora d'establir acords postelectorals. Zapatero sembla comptar per frenar el debat intern al partit amb la garantia de Montilla que el nou govern català no plantejarà, d'entrada, tants problemes com el sortint al govern espanyol i que consolidar una majoria d'esquerres a Catalunya serà bo per al conjunt del socialisme espanyol perquè pot consolidar un model que el PSOE pot acabar exportant a les autonòmiques del maig al País Valencià i les Illes Balears i potser d'aquí a uns anys al País Basc. En tot cas els sectors més espanyolistes del PSOE no estan disposats a cedir i volen repetir la jugada de l'Estatut, quan de la mà del PP van provocar que Zapatero obligués a una forta retallada del text. La desfilada dels Bono, Chaves, Ibarra, Guerra, Barreda o López Garrido.
