Els dirigents del PP tenen encara molt fresca la seva victòria a les eleccions generals de 1996. Aleshores, José María Aznar va aconseguir guanyar Felipe González enmig d’una gran crispació. La gran bronca social i política organitzada pels populars amb temes com els GAL o la corrupció no els va impedir, però, arribar a acords amb CiU i PNB, que van argumentar que regatejar el suport a la dreta espanyola i seguir pactant amb el PSOE hauria pogut desencadenar una autèntica crisi d’estat. La victòria a partir de la crispació és el que els està fent recórrer a tots els resorts polítics i mediàtics per, d’aquesta manera, encarir un segon mandat a José Luis Rodríguez Zapatero.
Amb el seu estol de mitjans de comunicació (ABC, El Mundo, La Razón, COPE, Onda 0, Antena 3….) estan engreixant la maquinària per tibar al màxim la convivència a l’Estat. Així, temes com la política antiterrorista, la immigració, la seguretat o la corrupció urbanística estan esdevenint autèntics rounds de combat entre els dos principals partits espanyols. En aquest sentit els poders econòmics i estaments com el dels jutges o l’Esglèsia també estan jugant un procés important a l’hora de qüestionar permanentment qualsevol mesura que emprengui el govern de Zapatero.
Els assessors del PP apliquen tècniques electorals nordamericanes. Segons aquestes, es tracta no tant d’ampliar la base electoral pròpia com de minvar la del rival. Els populars posen en valor que a les eleccions del 14 de març de 2004 Mariano Rajoy va aconseguir més de nou milions de vots, una quantitat que va ser insuficient gràcies als onze milions del PSOE, amb un nivell de participació històric. així, a les properes eleccions, amb la vida política molt més crispada i, calculen, sense un atemptat com el de l’11-M, es tracta de desmobilitzar el vot socialista i mantenir el propi.
Un altre factor amb què compten els populars per desgastar els socialistes és la “manca d’agenda” de la darrera part de la legislatura. Amb el procés de pau interromput fins la propera legislatura i gran part de l’agenda social esgotada, el govern del PSOE ha de buscar en aquest any que queda –ningú contempla un avançament electoral– alicients per arribar al març de 2008 amb garanties. Del contrari, lamenten, els elements de crispació introduits pels populars no faran altra cosa sinó enquistar assumptes que estan en la controvèrsia política.
