Les eleccions municipals del passat diumenge deixen un mapa autonòmic i local prou inequívoc a les espanyes i tothom pensa ja en les eleccions generals. Madrid i València són ara més del PP que fa una setmana i el PSOE manté sense problemes feus com l’andalús, el català o l’extremeny. Hi ha, però, una qüestió que té molt preocupats els socialistes: la derrota en vots davant el PP. Per molt que l’atribueixin només a la desfeta a Madrid (que, asseguren, en unes eleccions generals no implicaria un ball de més de dos escons) no amaguen que hi ha una clara tendència a la baixa del PSOE a nivell estatal que pot posar en joc el lloc de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa.
A partir d’aquí la derivada navarresa guanya encara més importància. El PSN i Nafarroa Bai, la coalició nacionalista d’esquerres, semblen condemnats a entendre’s però la direcció estatal dels socialistes no ho té tan clar. Temen que una entesa amb Patxi Zabaleta a la comunitat foral sigui un fort llast per la candidatura de Zapatero a les generals. Un nou tripartit contra el que Mariano Rajoy i els seus mitjans afins, que són clara majoria a Madrid, s’hi puguin fixar. Per això estan disposats a fer passar per davant l’espanyolisme i permetre que la UPN segueixi al govern abans que possibilitar una aliança d’esquerres. Els socialistes tindrien la presidència del parlament i deixarien governar la UPN en minoria sempre i quan fes alguna mena d’acte de constricció en relació a la política antiterrorista del PP, que passa per denunciar la “cessió” del govern espanyol davant d’ETA i el seu entorn social. No seria fins passades les generals que els socialistes es tornarien a plantejar, si de cas, una aliança amb Nafarroa Bai després d’una moció de censura contra Miguel Sanz. Una maniobra que, en bona lògica, la coalició abertzale no sembla disposada a acceptar.
Així estan les coses; el PSOE encara amb una barreja d’incertesa i temor de cara a les eleccions generals, que si no hi ha res de nou se celebraran el proper mes de març. El proper trencacolls és la negociació dels pressupostos. Sense cap ganes de complir el compromís inversor en infraestructures amb Catalunya que marca l’Estatut ni d’ensenyar les cobejades balances fiscals, el govern espanyol és encara una negociació difícil. CiU, Esquerra i IU-ICV no tenen cap ganes de salvar el soldat Zapatero, que amb l’Estatut català, el procés de pau i la reedició del segon tripartit ha apunyalat amb lleugeresa els que al principi de la legislatura estaven disposats a ser els seus socis. Els tres partits necessiten a més marcar distàncies. La federació perquè no tanca la porta als acords amb el PP si és qui guanya les eleccions i les formacions d’esquerres perquè temen que l’efecte de vot útil al PSOE els acabi enviant al grup mixt.
