Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 2 de de desembre del 2013 | 19:28
Crònica · Internacional

Ucraïna, l'inici d'una nova Guerra Freda a Europa?

Amb la voluntat d'anar assolint una certa convergència amb les lleis i els estàndards de la Unió Europea, principalment en els àmbits polític i econòmic de cara a un futur acord d'associació i una futura eventual integració dins la comunitat europea, es va impulsar el 2009 la denominada Associació Oriental amb les anteriors repúbliques soviètiques de Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan.

FOTO: Wikimedia.org.

Marc Costa · Ucraïna, veí directe de la Unió Europea, fou considerat des d'aleshores per aquesta associació un país soci prioritari en el marc de la seva Política Europea de Veïnatge (PEV), una altra iniciativa impulsada amb l'objectiu d'evitar l'aparició d'eventuals noves línies divisòries entre la comunitat europea i els seus veïns més pròxims i consolidar així una certa estabilitat, seguretat i benestar conjunt.

En el marc d'aquesta iniciativa i de cara a enfortir les relacions amb aquests països, la Unió Europea va impulsar la tercera cimera de l'Associació Oriental amb l'objectiu de signar un acord d'associació entre aquella i Geòrgia i Moldàvia, que es va celebrar els passats dies 28 i 29 de novembre a Vilnius (Lituània), i a la que també havia de participar Ucraïna. Però aquesta cimera ha destacat no pels acords arribats sinó precisament pels no arribats, concretament per la controvertida decisió d'Ucraïna de renunciar a aquesta associació amb la Unió Europea.

Aquesta decisió, a banda de posar a la corda fluixa l'estratègia europea cap a l'est, suposa una nova victòria de Rússia sobre una ja prou debilitada Unió Europea en el marc internacional. Primer va ser Armènia, quan en el mes d'octubre va decidir optar per la Unió Duanera amb Rússia i va renunciar a l'associació amb la Unió Europea. Ara ha estat el país amb una major importància estratègica i econòmica de tots sis: Ucraïna, la perla de l'Est.

A fi i efecte de contrarestar els efectes d'aquesta Associació Oriental de la Unió Europea, Rússia va impulsar la seva pròpia Unió Duanera Euroasiàtica i, posteriorment, la Comunitat Econòmica Euroasiàtica amb l'objectiu de crear així el seu propi espai econòmic únic.

En un principi, Rússia, Bielorússia i Kazakhstan van conformar aquest espai d'integració econòmica post soviètic i, més endavant, s'hi ha adherit Kirguizistan, Armènia i, podria ser, Ucraïna. Així mateix, Turquia, davant les grans dificultats que es troba per adherir-se a la Unió Europea, ha mostrat també interès per integrar-se dins aquesta Unió Duanera i, fins i tot, Tadjikistan, Abkhàzia, Ossètia del Sud i Vietnam han iniciat ja negociacions per formar part d'aquest nou gegant estratègic.

Per tal d'allunyar Ucraïna de la Unió Europea i integrar-la en aquesta Unió Duanera, Rússia li ha ofert un subministrament regular de gas a un preu relativament baix, així com d'altres recursos energètics russos dels que tant en depèn, com també ajuda econòmica per superar les actuals dificultats econòmiques i financeres. Però sobretot ha recorregut a instruments de soft power de caràcter coactiu i amenaçador, basats en la política tradicional russa de prinudit k druzhbe (obligar a ser el seu amic).

Per la seva banda, la Unió Europea va imposar a Ucraïna una sèrie de condicions, com ara l'alliberament de l'ex-primera ministra Júlia Timoshenko, així com importants reformes en el sistema judicial i canvis en la llei electoral. Recordem que Timoshenko fou condemnada el 2011 a set anys de presó per abús de poder en un procés judicial controvertit. En aquest sentit, la missió internacional d'observació electoral de la pròpia Unió Europea i de l'OSCE van detectar irregularitats en les darreres eleccions parlamentàries ucraïneses de l'octubre de 2012, en les quals va resultar vencedor l'actual primer ministre Víktor Yanukóvich, provocades principalment per l'ús indegut dels recursos administratius per part del Govern, la manca de transparència en el finançament de la campanya i dels partits i la manca d'una cobertura equilibrada en els mitjans de comunicació, a banda de la impossibilitat de participació de la principal rival, l'ex-primera ministra Júlia Timoshenko.

Segons Yanukóvich, el principal obstacle per signar un acord econòmic amb la Unió Europea, a banda de l'enorme dependència energètica del seu país amb Rússia (no cal oblidar la famosa crisi energètica entre ambdós països de 2009), és el cost de 160.000 milions d'euros que va estimar podria suposar al país ajustar la seva economia als estàndards europeus. Per la seva banda, la Unió Europea, que tampoc està actualment per gaires desemborsaments econòmics, es va limitar a oferir només 610 milions d'euros en ajuda tècnica condicionada, a més, a un acord amb el Fons Monetari Internacional.

De fet, Yanukóvich sembla haver jugat sempre a dos bàndols, tant amb la Unió Europea, com amb Rússia, amb la finalitat de poder mantenir una política equidistant respecte a ambdós pols, per així poder mantenir-se al poder i continuar exercint el seu monopoli de poder en un entorn polític excessivament fràgil.

En qualsevol cas, hem estat testimonis entre una nova demostració de força entre les dues potències del continent, en la qual han mostrat la seva capacitat de projecció internacional. Rússia ha guanyat momentàniament la partida, però no gràcies a un projecte polític i econòmic suficientment atractiu, sinó per la seva capacitat de xantatge i extorsió. Per la seva banda, la Unió Europea, perduda enmig de les seves divisions internes i de la seva incapacitat de prendre col•lectivament un sol rumb en la seva estratègia de política exterior, ha quedat novament amb evidència en l'arena internacional, com tantes altres vegades. I, Yanukóvich, per la seva banda, també ha perdut ja que amb la seva decisió ara es troba acorralat entre Rússia i el seu propi poble, el qual ha sortit massivament a protestar pels carrers del seu país ja que no té clar que al país li interessi aquesta unió duanera amb Rússia.

Ucraïna pot haver esdevingut l'inici d'una nova Guerra Freda, especialment després de les crítiques formulades pel president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, contra Rússia per haver interferit en les negociacions d'associació amb Ucraïna, però el cert és que hi ha hagut novament un greu error de càlcul estratègic per part de la Unió Europea, sobrevalorant la capacitat d'atracció econòmica i política del seu model d'integració i de mercat i menyspreant l'enorme capacitat de pressió de Rússia sobre les antigues repúbliques soviètiques veïnes ja sigui per la gran dependència energètica de petroli i gas, ja sigui pels llaços culturals encara existents entre ells. La Unió Europea, si vol assolir èxits en la seva estratègia d'associació oriental, ha de ser capaç de trobar un punt de convergència amb Rússia i la seva Unió Duanera. En cas contrari, està clar qui vencerà en aquesta lluita geopolítica de la part oriental del nostre continent. Sigui com sigui, però, la decisió de Kiev ha suposat un altre cop molt dur per al ja prou fràgil prestigi internacional de la Unió Europea.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat