Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 4 de d'octubre del 2013 | 18:00
Crònica · Internacional

L''smart power' nord-americà

El passat dia 26 de setembre d'enguany, els Estats Units van decidir finalment adherir-se al Tractat sobre Comerç d'Armes, un acord que pretén establir un marc per regular el comerç internacional d'armes convencionals i que aquestes no siguin venudes a actors que tinguin el propòsit de cometre genocidis, actes de terrorisme o abusos dels drets humans.

Marc Costa · Aquesta adhesió ha estat molt celebrada per la comunitat internacional i aquesta notícia no hauria de tenir el menor interès si no fos que els Estats Units, tot i ser el principal actor dins l'arena internacional, especialment després del final de la Guerra Freda, ha mantingut una qüestionable posició d'aïllament internacional.

Els Estats Units s'han declarat ferms defensors dels drets humans arreu del planeta, però paradoxalment no han aprovat molts dels tractats internacionals auspiciats per les Nacions Unides en aquest àmbit o, en altres casos, tot i que els ha aprovat inicialment, encara no els ha ratificat.

Entre aquests acords internacionals destaca el Protocol de Kyoto, un conveni internacional de prevenció del canvi climàtic, ratificat per 188 països i que ni les administracions Clinton, Bush i Obama han volgut ratificar tot i la seva importància per al medi ambient ja que han considerat perjudical per la seva economia nacional.

L'any 2001, el govern dels Estats Units del president Bush va decidir refusar la renovació de la Convenció sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l'emmagatzematge d'armes bacteriològiques (biològiques) i toxíniques (coneguda popularment com la Convenció sobre Armes Biològiques), amb 165 països adherits, ja que considerava que aquest acord podia posar en perill la seva seguretat nacional.

Tampoc s'han adherit encara a la Convenció sobre la prohibició de l'ús, emmagatzematge, producció i transferència de mines antipersonal i sobre la seva destrucció (Convenció sobre la prohibició de mines antipersonals). Les mines antipersonals són armes especialment dissenyades per ferir greument o mutilar a tercers, més que no pas matar, tant pels majors problemes que comporten els ferits, com per a la moral dels enemics. No obstant, la major part de les seves víctimes són civils, motiu pel qual la majoria de la comunitat internacional (155 països adherits) ha decidit ratificar aquest tractat internacional de desarmament que prohibeix l'adquisició, producció, emmagatzematge i utilització de dites mines antipersonals.

Els Estats Units tampoc s'han adherit al Tribunal Penal Internacional, creat mitjançant l'Estatut de Roma amb la funció de perseguir a persones que hagin comès crims de guerra, genocidi o crims contra la humanitat, tot i haver donat el seu recolzament obertament. Actualment, 120 països han ratificat i s'han adherit a l'Estatut de Roma.

Un altre exemple d'aquest aïllament internacional nord-americà és la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, un tractat internacional que constitueix la carta internacional de drets de la dona, el qual ha estat ratificat per 187 països, menys novament els Estats Units que tot i signar-lo el 1980, encara no l'han ratificat.
Un dels pilars del 'smart power' és superar l'aïllament dels acords i institucions amb un ampli suport internacional a través de tractats, aliances i organitzacions multilaterals"
En el mateix sentit, la Convenció sobre els drets del nen, un tractat internacional que reconeix els drets humans dels nens i les nenes, és l'acord sobre drets humans més àmpliament i ràpidament ratificat de tota la història, ja que 192 països l'han ratificat, a excepció dels Estats Units i Somàlia, que són els únics que encara no han ratificat dit acord.

Hi ha també altres acords internacionals que els Estats Units no han volgut signar o, en el seu cas, ratificar, com ara el Conveni per a la repressió de la trata de persones i de l'explotació de la prostitució aliena, el Conveni d'Estocolm sobre els contaminants orgànics persistents, el Conveni sobre la diversitat biològica, el Tractat de prohibició completa dels assaigs nuclears, la Convenció internacional contra el reclutament, la utilització, el finançament i l'entrenament de mercenaris o el Pacte Internacional de drets econòmics, socials i culturals, entre molts altres.

Tots aquests són tractats internacionals que han tingut una àmplia acceptació internacional, però incomprensiblement els Estats Units no han volgut mai adherir-se. Poden efectivament existir bones raons per les quals no hagin considerat que el respectiu contingut de cada un d'aquests acords internacionals no s'ajusta als seus interessos nacionals, però, tenint en compte la seva posició de fortalesa i, més especialment, la seva voluntat d'esdevenir un autèntic líder mundial en l'arena internacional, hauria d'haver estat capaç de buscar algun tipus de consens i no senzillament negar-se a adherir-se, tal i com ha fet fins ara. Però, a més, els Estats Units han aplicat una doble vara de mesurar per a les normes internacionals, exigint als tercers països el seu compliment, sense haver-los prèviament ells signat o ratificat.

Aquest fet, juntament amb la manca de voluntat de participar conjuntament amb la resta de la comunitat internacional en la defensa dels drets humans, la justícia i el medi ambient no ha fet més que debilitar la seva posició de lideratge, així com també la de la principal institució internacional que ha de promoure la igualtat, el desenvolupament i la pau en el món, és a dir, de les Nacions Unides.

Calia, doncs, un canvi en la política exterior dels Estats Units i aquesta recent adhesió dels Estats Units al Tractat sobre Comerç d'Armes pot esdevenir una clara manifestació de la posada en pràctica de la política del denominat nou smart power (poder intel·ligent) que el govern d'Obama va manifestar públicament dur a terme mitjançant la seva aleshores secretària d'Estat, Hillary Clinton, per així modificar substancialment la política beligerant duta fins aleshores per l'anterior govern de George Bush.

De fet, la idea d'smart power fou introduïda prèviament pel Center for Strategic and International Studies (CSIS) davant l'eventual pèrdua de lideratge global dels Estats Units, especialment després de les controvertides intervencions militar a Iraq i Afganistan. A través d'aquesta nova política, basada en una combinació del soft power i del hard power (és a dir, no actuar únicament a través de les forces militars) mitjançant les denominades 3D (defensa, diplomàcia i desenvolupament), es pretèn restaurar la influència perduda dels Estats Units a l'escena internacional.

I un dels pilars d'aquest smart power és precisament superar aquest aïllament dels Estats Units dels acords i institucions amb un ampli suport internacional mitjançant la col·laboració i el compromís global a través de tractats, aliances i organitzacions multilaterals. Aquest nou enfocament ha de reforçar l'internacionalisme basat en normes i permetre adequar determinades institucions obsoletes i prescindibles al nou entorn globalitzat i a les necessitats actuals per així poder fer front als desafiaments d'avui dia. En definitiva, si els Estats Units continuen amb aquest compromís global iniciat amb aquesta recent adhesió al Tractat sobre Comerç d'Armes anirem obtenint un ordre jurídic internacional reforçat que ens permetrà una millor defensa col·lectiva dels drets humans, la justícia i el medi ambient.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat