Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 11 de de desembre del 2013 | 18:17
Crònica · Internacional

La República Centreafricana, el país oblidat

Enmig del conflicte militar a Mali, ara ha ressorgit un important nou focus de tensió en el continent africà, concretament a la República Centreafricana, un conflicte religiós i ètnic que si la comunitat internacional no intervé ràpidament, pot acabar amb un autèntic genocidi.

República Centreafricana.

Marc Costa · La República Centreafricana, tot i ser rica en urani i altres recursos minerals, és un dels països més pobres del món i, naturalment, del continent africà, el segon país amb l'esperança de vida més baixa del món (48 anys) i amb una taxa de mortalitat infantil tres cops superior del nivell que defineix una crisi humanitària.

És un dels molts Estats fallits existents en el content africà. Concretament, ocupa enguany el novè lloc de la llista anual que publica Fund For Peace (FFP) amb una puntuació de 105'3, quan l'avaluació més alta que un país pot obtenir és de 120. El 2012, aquest país disposava d'una puntuació de 103'8, la qual cosa significa que l'estabilitat política en el país encara s'ha deteriorat més del què ja estava.

L'actual president de la República Centreafricana, Michel Djotodia, va assumir el poder arran d'un cop d'Estat el març de 2013, amb el suport de la coalició islamista denominada Séléka (paraula de la llengua sango, l'idioma oficial del país, que significa aliança), formada per diferents grups ètnics del nord-est d'aquell país i per milicians procedents del Txad i del Sudan, esdevenint el primer president musulmà del país i enderrocant l'anterior president, François Bozizé, el qual paradoxalment també havia accedit precisament al poder el 2003 mitjançant un altre cop d'Estat. De fet, des de la seva independència (1960), quatre dels seus cinc presidents foren enderrocats per cops militars (a banda de molts altres que van ser fallits).

Abans del cop d'Estat de Djotodia, la situació al país ja era conflictiva ja que Séléka va iniciar a finals de 2012 una rebel·lió armada contra el règim de Bozizé que va concloure amb l'acord de Libreville (Gabon) a principis d'aquest any i que va suposar un alto el foc, la formació d'un govern d'unitat nacional i la continuïtat de l'aleshores president Bozizé. No obstant, pocs dies després, Séléka va acusar al president d'incomplir els acords signats, reprenent novament el conflicte armat que va acabar amb el cop d'Estat contra Bozizé.

Amb Djotodia al poder, aviat van sorgir, però, discrepàncies i lluites de poder internes entre els diferents grups que conformaven Séléka, ja que era un grup molt heterogeni, format per grups armats islamistes, alguns d'ells gihadistes, que van aprofitar la fragilitat institucional i el caos existent per intentar estendre per mitjà de la força l'Islam en un país en el que només el 15% dels seus habitants són musulmans, i així introduir la sharia i la creació d'una posterior República Islàmica.

A tal efecte, des d'aleshores van proliferar i es van intensificar els atacs i els saquejos contra esglésies i missions cristianes en el país, amb total impunitat i davant l'absoluta inacció de les autoritats estatals, enmig d'acusacions per part d'organitzacions de defensa dels drets humans i d'organitzacions religioses de violacions de drets humans contra la població civil. Per la seva banda, partidaris cristians de l'antic president Bozizé també s'han anat organitzant en milícies denominades anti-balaka (paraula que en sango significa anti-matxet) per fer front a aquestes represàlies, portant així al país en una espiral de violència que ha desembocat a la greu situació actual.

A aquesta ja prou complicada situació, cal afegir la irrupció al sud del país del denominat Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA, Lord's Resistance Army), una organització extremista cristiana procedent del nord d'Uganda, liderats per Joseph Kony, i a la qual s'atribueix l'assassinat, segrest, tortura i violació de milers de persones des de finals dels anys 80, i que arran de la seva expulsió d'Uganda, algunes faccions s'han instal·lat en aquella zona creant un altre focus d'inseguretat i inestabilitat per al país.

Davant la impossibilitat de poder controlar aquests grups armats i amb l'objectiu de distanciar-se dels abusos comesos per aquells que, en el seu moment, li van permetre arribar al poder, Djotodia va acordar la dissolució de Séléka i ha sol·licitat l'ajuda urgent de la comunitat internacional, especialment per l'agreujament de la situació durant els darrers dies, amb quasi quatre-cents morts a la capital, Bangui i milers de desplaçats.

En resposta a aquesta sol•licitud d'ajuda internacional i per tal d'evitar que aquesta espiral de violència i represàlies degeneri en una escissió religiosa i ètnica irreversible en aquell país, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar el passat 5 de desembre la seva Resolució 2127(2013) en la que, d'una banda, autoritzava l'establiment de la missió militar africana MISCA (Missió Internacional de Suport a la República Centreafricana amb Lideratge Africà) per protegir a la població civil i a ajudar a estabilitzar i restablir l'autoritat estatal, i, de l'altra, autoritzava el desplegament de forces franceses per donar suport a la MISCA en el compliment del seu mandat. Tanmateix, per col·laborar amb les autoritats centreafricanes en la consolidació de la pau, la reconciliació nacional i la promoció i protecció dels drets humans, les Nacions Unides ja disposaven amb anterioritat de l'Oficina Integrada de les Nacions Unides per a la Consolidació de la Pau en la República Centreafricana (BINUCA). Per aquest motiu, la Unió Africana, que ja havia enviat amb anterioritat al país una missió de 2.600 soldats a l'inici d'aquesta escalada de la violència, ha decidit reforçar-la fins a 6.000 efectius, mentre que França, el principal país europeu amb interessos econòmics en el país, especialment pels seus jaciments d'urani, ha decidit desplegar 1.600 soldats per donar suport a la MISCA. Cal recordar que simultàniament França també participa activament en el conflicte a Mali amb el desplegament de 4.000 soldats per restablir l'ordre en aquell país.

En qualsevol cas, la crisi de la República Centreafricana ha estat una crisi oblidada, eclipsada i deixada de banda pels conflictes de Líbia, Egipte, Síria o Mali, i ha estat necessària una espiral de violència per tal de poder captar novament l'atenció de la comunitat internacional.

L'autoritat de l'Estat és pràcticament inexistent en bona part del país i les tensions ètniques al nord de la República Centreafricana, unides a l'activitat dels grups rebels i la presència del LRA, han conduït a un deteriorament absolut de la seguretat en el país i de la fràgil situació humanitària de la seva població, provocant més de 400.000 desplaçats interns i que el país s'hagi d'enfrontar a una greu emergència humanitària.

Així mateix, el conflicte militar a la República Centreafricana sembla una continuació del conflicte de Mali, amb la presència de grups armats fonamentalistes i gihadistes que aprofiten la fragilitat dels països per intentar aplicar la seva pròpia interpretació de la llei islàmica per la força i establir règims islàmics per tot el continent africà. Probablement, amb la intervenció de la comunitat internacional ara al país centreafricà serem testimonis de la intensificació d'un altre focus de tensió en un altre punt del continent africà.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat