Revolucio

Barcelona · La violència de la repressió de l'agonitzant règim del coronel Gadaffi ha enviat desenes de milers de persones als estats veïns (Egipte i Tunísia) i a la UE -especialment Itàlia. Concretament, el país italià veu amb especial neguit la situació, la qual, si no es redreça amb una certa rapidesa, unes 300.000 persones poden trucar a les seves portes en molt poc temps. De moment, la revolució a Tunísia ha portat 6.200 tunisians a desembarcar a l'illa italiana de Lampedusa. La muralla de contenció aixecada en els úlitms anys per la Unió Europea (UE) a les seves fronteres del sud amenaça, ara, amb caure per deixar pas a una "invasió" de milions d'àrabs que fugen de la misèria i la repressió d'uns règims dictatorials.

Fins ara, la UE dedicava els seus esforços a tapar el forat existent a la frontera entre Grècia i Turquia, aixecant un mur d'uns quants quilòmetres per on s'han "colat" dins del "paradís" europeu uns quants milions d'emigrants del Tercer Món. En els últims anys s'han dedicat esforços, diners i mitjans a aixecar un mur impenetrable per tapar les escletxes per on entraven els emigrants a Espanya i Itàlia. Les donacions econòmiques, el subministrament de mitjans de vigilància i un seguit d'acords polítics amb els règims del nord i l'oest d'Àfrica han permès tapar les escletxes.

Els règims del Marroc, Mauritània, Senegal, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, etc. s'han transformat en barreres de contenció que deturen els candidats d'ingressar a la fortalesa europea. Però ara la revolució dels pobles àrabs està obrint escletxes en aquest mur i la UE està esverada perquè es veu a venir una allau humana (l'equivalent a la visió de l'Imperi Romà davant la invasió dels pobles bàrbars). I, de moment, l'estat més espantat és Itàlia, perquè els fugitius de Tunísia i Líbia els hi queda propera la península italiana, per raons de proximitat geogràfica. Com que Itàlia té por, el seu govern ja ha advertit, exigit i amenaçat la resta de membres de la UE per tal que es reparteixi aquesta càrrega.

Europa és el somni de milions de joves àrabs

El problema en primer terme és dels estats europeus del sud, els situats davant del món àrab, però com que l'espai Schengen ha eliminat les frontres internes, el problemla, de fet, és de tota la UE. Una vegada entrats, suigui per Grècia, Itàlia o Espanya, els emigrants es poden moure per tot l'espai europeu. Però encara que la situació recuperi la normalitat en els agitats estats àrabs i es tapin altra vegada les escletxes, els recents esdeveniments han deixat molt clara l'existència de milions de joves sense feina a la riba sud de la Mediterrània que pateixen uns règims despòtics incapaços de crear prou llocs de treball. El seu destí, a curt o llarg termini, és la UE: l'objetce dels seus somnis per poder gaudir d'una vida decent.

Davant aquesta situació, la UE ha mostrat les seves limitacions, la seva lentitud de reacció. Les noves institucions creades pel tractat de Lisboa han brillat per la seva absència, la representant pels afers exteriors, la britànica Ashton, no se l'ha vista, ni tant sols s'ha deixat sentir. Els estats europeus no han vist venir la revolució àrab ni han reaccionat a temps, ni tampoc no han elaborat plans de contingència a curt, mitjà o llarg termini. La maquinària europea és feixuga, doncs, i una vegada més s'ha vist que la UE és una potència econòmica amb un defecte: la desprovisió de poder polític i militar.

La crisi econòmica i financera que ha posat en perill l'existència de l'euro ha obligat els dirigents europeus a una major coordinació pressupostària, financera i monetària. La revolució dels pobles àrabs els obligarà, ara, a una major coordinació en política de migracions, en cooperació policial i fronterera i a intentar elaborar una política comuna vers el món àrab, més enllà de fantasmades com la Unió per la Mediterrània.