La notícia que el govern de la Gran Bretanya accepta la celebració d'un referèndum sobre l'autodeterminació del poble escocès, posant condicions, situa en primer pla l'existència de les cinc nacions europees sense Estat on hi ha una forta demanda social i política per poder autodeterminar-se.
Les últimes dades disponibles indiquen que els qui més possibilitats tenen de formar un nou Estat son els flamencs, donat que a les últimes eleccions legislatives celebrades a Bèlgica els tres partits independentistes de Flandes van obtenir prop del 40 % dels vots flamencs. En el cas escocès els vots en favor del Partit Nacionalista Escocès a les últimes eleccions autonòmiques (maig del 2011) van ser el 45% però les enquestes sobre el desig d'independència situen la xifra al voltant de un 35%.
A la península ibèrica hi ha dues nacions amb un clar i poderós corrent independentista, Catalunya i País Basc. No sembla existir cap mena de possibilitat que cap govern espanyol, d'esquerra o de dreta, accepti el dret a l'autodeterminació d'aquests pobles, però els últims resultats electorals i les enquestes sobre què votaria la gent en cas de referèndum són clars. Al País Basc, si el Partit Nacionalista Basc es declarés en favor de la sobirania, la majoria electoral (PNB més Amaiur) estaria assegurada en favor de la creació d'un nou Estat. Cal assenyalar que aquest no és el cas de Navarra, que pel nacionalisme basc forma part de la nació basca, on la majoria electoral és unionista (partidaris de mantenir la unió amb l'Estat espanyol).
A Catalunya en els últims dos anys totes les enquestes situen els independentistes al voltant del 30% de la població i els qui votarien a favor de la sobirania en cas de referèndum en un 45%. I no es tracta d'una foto fixa sinó d'una situació que evoluciona amb relativa velocitat des de fa dues dècades, situant les xifres de independentistes en un ascens continuat. A la resta de la nació catalana (País Valencià i Illes Balears) hi ha un clar predomini de les forces polítiques unionistes.
El cas del Tirol del Sud
Hi ha un altre cas a l'Europa comunitària amb característiques molt pròpies, que és el del Tirol del Sud, territori que es va annexionar Itàlia en acabar la Primera Guerra Mundial. La població tirolesa és de llengua alemanya i cultura germànica i la província autònoma de Bolzano (Tirol del Sud) està governada des del 1945 pel Partit del Poble del Tirol del Sud (SVP, Sudtiroler Volskunie Party), que tot i tenir el dret a l'autodeterminació inscrit en els seus estatuts fins ara ha optat per l'estatut d'autonomia italiana, renunciant a un Estat o a la reunificació amb el Tirol del Nord, que forma part d'Àustria.
Quan els alemanys van exercir el seu dret a l'autodeterminació el 1990 i van reunificar-se, les dues Alemanyes (la Federal i la Democràtica, excomunista) va produir-se un debat sobre la reunificació dels tirolesos dins l'Estat austríac. La resposta dels governs regionals nord-tirolès, sud-tirolès i austríac, va ser que amb l'ingrés d'Àustria a la UE el 1995 i amb la fi de les fronteres dins l'espai Schengen i la cooperació transfronterera entre els governs i parlaments del Tirol austríac i italià, s'assolia la unitat tirolesa.
Ara la crisi que tenalla l'Estat italià i la dinàmica interna tirolesa han afeblit el SVP (18 escons del total de 35 del parlament regional) que veu com creixen tres partits de l'oposició "alemanys" que volen un Estat propi o el "retorn a la pàtria austríaca". De moment, el parlament de Bolzano ha decidit oposar-se a qualsevol càrrega financera o restricció de drets adquirits degut al programa d'austeritat del govern italià.
A Àustria es parla de la possibilitat de donar la nacionalitat austríaca als tirolesos del Sud, seguint l'exemple d'Hongria del 2010 de donar la nacionalitat hongaresa als magiars de fora d'Hongria. Seguint l'exemple català un dels partits sud-tirolesos "alemanys" d'oposició ha fet un referèndum d'autodeterminació en una zona amb 6.000 habitants, amb una participació del 31% dels quals el 95% van ser vots favorables.
A Àustria l'actual coalició de socialdemòcrates i cristianodemòcrates podria donar pas a un nou canceller de la dreta populista del Partit Liberal (una enquesta recent diu que aquest partit ara empataria amb els socialdemòcrates amb el 27% dels vots, deixant els cristianodemòcrates amb el 24% i els Verds amb el 14%) i aquest partit ha dit recentment que Àustria "ha de donar la possibilitat al Tirol del Sud de fugir de la espiral del declivi italià".
Les fronteres (teòriques, desprès del tractat de Schengen) europees poden veure's alterades en els pròxims anys. No seria res d'estrany vista l'evolució dels esdeveniments a diferents indrets del continent.
