Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 3 de de setembre del 2013 | 16:35
Crònica · Internacional
Àlex Calvo
Expert en seguretat i defensa a l'Àsia i catedràtic convidat a la Universitat de Nagoya (Japó)

Anticatalà i amiguet de Hizbullah

Fins i tot rima, fet que podria donar un toc d'humor a un tema que, en el fons, és molt seriós. Parlem del finançament de Hizbullah, quina branca militar ha estat recentment classificada com a terrorista per la Unió Europea.

Juan Carlos Gafo.

El protagonista de la nostra història? Un tal Juan Carlos Gafo, número dos de la "Marca España" que fou acomiadat / dimitit després d'insultar-nos per Twitter. Un cop més veiem com la lluita per la plenitud nacional del nostre país encaixa i beneficia la seguretat nacional de les democràcies, fet clau a l'hora d'aconseguir-ne el suport i reconeixement.

Recordem breument els fets. Gafo s'irrita davant la xiulada a l'himne nacional espanyol i a les informacions sobre la candidatura olímpica de Madrid 2020, i fa una piulada insultant els catalans. Què el fa enfadar tant? Podem imaginar que per una banda la constatació, un cop més, que Catalunya s'escapa, que la recuperació de la independència ha ocupat el centre polític, i té una majoria social al darrere. Hi ha, però, un segon factor clau: la candidatura olímpica de Madrid. No haver estat ciutat olímpica és una espina clavada per als nacionalistes espanyols, que saben que el Comité Olímpic Internacional és conscient que sense els impostos robats a Catalunya dificilment podran fer realitat llur somni. Gafo és conscient que la xiulada ha fet mal, molt de mal, a Madrid 2020. Sap que no es pot amagar, i que als centres de poder internacionals, en prendran nota. La ràbia el domina.

Ara, per a ser objectius, hem de reconèixer en primer lloc que Gafo va escriure el que molts espanyols pensen. És més, encara que fos de mal gust, no és correcte insultar qui t'alimenta, no estem parlant d'un delicte, o en tot cas d'un delicte més enllà de les injúries. En canvi, amenaçar amb una intervenció militar sí que és delicte, d'acord amb el dret internacional, i són moltes les veus espanyoles que s'han expressat en aquest sentit, inclosos oficials i polítics, sense que ningú ni hagi dimitit, ni l'hagin cessat. Per tant, la sort de Gafo es pot considerar de doblement injusta. Ha perdut el càrrec per escriure el que molts pensen, i les seves paraules, tot i ser de mal gust, no constitueixen una amenaça ni un crim de guerra.
Espanya creu que gaudeix d'alguna mena de dret diví a administrar els diners dels altres"
Les coses són, però, més complexes del que semblen. La nostra història no acaba aquí. Preguntem-nos qui és Gafo. Si fem un cop d'ull al seu currículum, veurem que hi destaca el càrrec d'ambaixador espanyol al Líban, del 2009 al 2012. Què hi va fer el nostre personatge en aquell país? Una mirada a Google sembla indicar que s'ho va passar pipa, dient-ho col·loquialment. Gran part del seu temps va consistir en inaugurar tota mena de projectes de "desenvolupament" i "cooperació". Quan no tallava cintes, dedicava les seves energies a defensar públicament Hizbullah. També era força amic dels anomenats "refugiats" palestins, a qui també va dedicar força diners.

Tot això ens ha de dur a fer-nos diferents preguntes. Primer de tot, com pot ser que un país en fallida com Espanya, que sobreviu amb els impostos dels catalans i dels europeus del Nord, pugui ser tan generós al Líban? En segon lloc, quina mena de controls, si és que n'hi va haver cap, va emprar Madrid per a evitar que una part dels fons acabés finançant activitats terroristes contra Israel i altres democràcies? Atenció: és la Unió Europea qui diu que Hizbullah és terrorista. En tercer lloc, per què l'ambaixador espanyol va donar suport públic a organitzacions considerades terroristes, mentre es mostrava crític amb l'única democràcia efectiva de la regió?

Malauradament tot sembla indicar que la resposta a aquestes preguntes és que Espanya creu que gaudeix d'alguna mena de dret diví a administrar els diners dels altres, que els fons invertits al Líban ho foren amb plena consciència que en part finançarien atacs contra Israel i altres democràcies, i que persisteix en mostrar un gran odi cap aquell país, blanc constant de crítiques malgrat ser l'única democràcia consolidada a la regió. No és cap casualitat que sigui un odi molt semblant al mostrat cap a Catalunya, bressol de les primeres corts del món.

Ara, però, que Gafo sembla disposar d'un cert temps lliure, ha arribat potser el moment de demanar-li que proporcioni tots els detalls sobre els fons que podrien haver acabat a les butxaques de Hizbullah durant la seva etapa com a ambaixador espanyol al Líban. Fins que no ho faci, i fins que Madrid no es comprometi a deixar de prestar qualsevol mena de suport tant financer com moral a grups considerats terroristes per la Unió Europea, no té sentit que cap democràcia doni suport a la candidatura Madrid 2020. Les Olimpíades no poden convertir-se en una exaltació del terrorisme.

Finalment, com a catalans, quan anem pel món, hem de deixar ben clar, sense cap mena de complexos, que la nostra llibertat afavorirà la seguretat nacional de les democràcies. D'arguments n'hi ha de sobres, i el que hem descrit solament n'és un.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat