La segona volta de les eleccions regionals franceses (21 de març) va confirmar i accentuar els resultats de la primera, i la tercera volta (votació dels nous electes en l'Assemblea corsa) del passat dia 25 de març va suposar el canvi de govern, que passa de mans de la dreta a l'esquerra francesa. Aquest canvi va ser possible per la postura adoptada pel camp nacionalista cors.
La unió de les quatre llistes de l'esquerra francesa (radicals d'esquerra, socialistes i comunistes) a la segona volta els va situar com els més votats amb el 36,5% dels vots i amb 24 diputats del total de 51 que formen l'Assemblea corsa. La dreta francesa va obtenir el 27,6 % dels vots (21,3% a la primera volta) i 12 diputats. La sorpresa, una vegada més, va venir per part dels autonomistes corsos, liderats per Simeoni i Angelini, que van obtenir el 25,9 % (18,5% a la primera volta) mentre que els independentistes corsos, guiats per Talamoni, creixien un pèl, fins el 9,8 %, front el 9,3% de la primera volta. Això representa 11 escons per "Femu a Corsica" i 4 per "Corsica Libera". La suma dels dos components del camp nacionalista cors obtenen el 35,7% dels vots, és a dir, tres vegades més que fa sis anys, i s'han convertit en la segona força política de l'illa, rere l'esquerra francesa. Respecte a l'anterior assemblea, han passat de vuit a quinze escons.
El nou cap del govern cors serà el de la llista més votada, la de la unió de les esquerres franceses, el radical d'esquerres Paul Giacobbi, de 52 anys, mentre que el president de l'Assemblea corsa serà el comunista Dominique Bucchini, de 67 anys. Però com que a la nova Assembla cap grup polític té la majoria absoluta, la postura dels nacionalistes corsos va ser determinant per a l'elecció d'aquests dos càrrecs, elegits per la majoria relativa de què disposa l'esquerra. La dreta francesa havia ocupat aquestes funcions des de feia vint-i-sis anys.
Maniobres de la dreta
El 2004 la dreta francesa no havia obtingut la majoria de vots, però va quedar-se amb les dues presidències, la del govern i la del parlament cors, perquè va rebre el suport dels diputats nacionalistes corsos que volien impedir com fos l'accés al poder del seu enemic de sempre, el radical d'esquerra i alcalde de Bastia, Emile Zuccarelli. Aquesta vegada el camp nacionalista cors ha accedit a que governi l'esquerra francesa tot i que la dreta va intentar repetir els acords del 2004. El cap de llista de la UMP, Rocca Serra, va anar a Paris, a l'Elisi, per demanar que els presoners nacionalistes corsos siguin traslladats a l'illa i la dreta va oferir als autonomistes corsos governar junts. Però aquesta vegada no va funcionar el pacte.
El nou president de l'Assemblea corsa, Bucchini, té una llarga trajectòria política dins del Partit Comunista francès i des de sempre ha estat enfrontat amb els nacionalistes corsos, fins el punt que va ser un dels objectius del grup armat FNLC-canal històric. En el seu primer discurs com a president del parlament cors va citar a Pascal Paoli, heroi de l'efímera República independent de Còrsega (1755-1769), abans del desembarcament de les tropes del rei francès Lluís XIV. Va dir, dirigint-se als nacionalistes corsos: "Hem de treballar, siguin quines siguin les dificultats, inclòs si tots no tenim la mateixa idea de nació".
