El món globalitzat suposa cada vegada més la cohabitació dins de les societats del món occidental de poblacions de diversa procedència. Aquest és un fenomen creixent i indeturable. I les societats occidentals es plantegen com resoldre un seguit de problemes que aquesta allau immigratòria comporta, un dels quals el de l’ensenyament. Tothom sap que a Alemanya hi ha centenars de milers de nens d’origen turc i als Estats Units centenars de milers de nens d’origen hispànic, per posar només dos exemples força coneguts. La llengua és un dels factors principals d’integració dels immigrants i l’any passat a Alemanya es va desenvolupar un debat sobre aquesta temàtica.
Hi ha la idea generalitzada que les persones que es troben a casa seva en móns diferents (Catalunya i Marroc, Catalunya i Espanya, Alemanya i Turquia, Mèxic i Estats Units, per exemple) tenen un avantatge i, per tant, l’assimilació (adaptar-se el màxim possible als costums del país on es viu) seria un error. En el debat a Alemanya es deia que era millor que els nens creixessin amb diverses llengües que no pas procedir a un procés de ”germanització forçada”. Per alguns pedagogs dominar la llengua materna (el turc) era positiu per aprendre la segona llengua (l’alemany), per tant, promoure l’ensenyament de la llengua materna permetia lluitar contra el fracàs escolar (això diu la premsa espanyola respecte a Catalunya, en favor del castellà). Però el famós sociòleg Hartmut Esser diu que això no és veritat a partir de les dades de què es disposa en estudis fets sobre bilingüisme i resultats escolars i bilingüisme i sortides professionals. Els estudis de què es disposen no donen cap mena d’avantatge al bilingüisme en referència als resultats escolars. Això ha estat estudiat als Estats Units amb els nens d’origen hispànic i els d’origen asiàtic. Pel que fa al mercat de treball resulta evident que el domini del turc a Alemanya o el de l’espanyol als Estats Units no són factors essencials en l’èxit professional. Si mirem el cas del Canadà veurem que és presentat com un Estat bilingüe (francès i anglès) però la realitat és que al Quebec es parla francès i a la resta l’anglès, per tant, és un Estat amb dos monoculturalitats. La conclusió del sociòleg Esser i altres és que l’assimilació, sobretot, la lingüística, és la única estratègia eficaç i la única via possible. Hem volgut recordar aquestes dades ara que ens imposen una major presència de la segona llengua a les nostres escoles. Pensem en global, els espanyols pensen en local.
