Àfrica és notícia en els últims temps per diversos fets. Un és la manipulació de les eleccions a Zimbabwe per part del president Robert Mugabe, que s’aferra al poder i declara que “sols Deu el farà fora” i no dubta a assassinar i perseguir els seus opositors després d’haver destruït l'economia del seu país i afamat a la seva població. Una altra notícia que ha donat la volta al món és la inculpació davant del Tribunal Penal Internacional del cap d’estat del Sudan, general Omar el-Béchir, per la seva responsabilitat en el que molts qualifiquen de genocidi a Darfur (centenars de milers de morts i milions de refugiats). I una altra mostra que la justícia pot arribar a ser igual per a tots és la denuncia davant un tribunal de París de diversos caps d’Estat africans i les seves famílies per robatori de diner públic.
Ciutadans del Gabon i del Congo i associacions internacionals com Transparency International han presentat denúncia en un tribunal de la capital francesa aportant com a prova el patrimoni immobiliari que tenen a França diversos caps d’Estat africans i les seves famílies. Diuen els denunciants que per molta que sigui la competència d’aquests dirigents “ningú pot creure seriosament que aquests béns han estat adquirits com a fruit dels seus salaris”. Tanmateix, no tenen proves fefaents de que aquest patrimoni tingui com a procedència un pillatge dels diners de l’Estat. Els dirigents acusats i les seves famílies són: Omar Bongo, del Gabon, Denis Nguesso, del Congo-Brazzaville, i Teodoro Obiang, de Guinea Equatorial.
Una primera demanda va ser desestimada per la justícia francesa però va servir perquè en tres mesos els investigadors de l'Oficina central per a la repressió de la gran delinqüència financera efectuessin un cens de béns segons el qual quinze membres de la família Bongo tenen 70 comptes bancaris a França. El cap de la família, Omar, el president gabonès, té onze adreces a París, incloent un hotel particular comprat per dinou milions d' euros, i cinc a Niça. Setze membres de la família Nguesso tenen 111 comptes bancaris a França. El fill del president Obiang, que es diu Teodoro, com el pare, prefereix els Estats Units on té una casa de 35 milions de dòlars a Malibú, un avió de 34 milions i un iot dins del qual hi ha un aquari amb taurons; també té un cotxe Maserati, valorat en 709.000 euros per anar per París. Ara bé, res de tot això demostra que aquests patrimonis procedeixin del pillatge de bens públics. Tanmateix, en el cas guineà, l’organisme del Ministeri d’Economia francès que lluita contra la neteja de diner negre ha escrit a la fiscalia que “els fluxos són susceptibles de traduir la neteja d' un apropiament de fons públics”.
Fons del Senat dels Estats Units diuen que la família Bongo és queda directament el 8,5% del pressupost del Gabón (110 milions de dòlars anuals) sense que aquesta “operació” quedi registrada en els comptes de l’Estat. Una de les persones que més es mou en aquest tema és William Gordon, fundador de Sherpa (juristes internacionals), que explica que l’han intentat subornar perquè deixi la seva activitat, però estima que “un dia el seu patrimoni (el dels caps d’estat cleptòmans i les seves famílies) haurà de ser restituït als ciutadans africans”. Però aquest dia encara sembla llunyà ja que els suposats lladres que exerceixen de caps d’Estat gaudeixen de la comprensió i protecció dels principals estats occidentals i de la Xina emergent, disposada a fer negocis amb qui sigui. De moment, aquests personatges no semblen gens neguitosos i es permeten dir, com el president del Congo-Brazzaville, que “tots els dirigents del món tenen castells i palaus, siguin del Golf Pèrsic, de Europa o de l'Àfrica”.
Lluitar contra la corrupció
Transparency International és una ONG que lluita contra la corrupció, protegeix a les seves víctimes i procura el reconeixement dels seus drets. El president de la secció francesa d’aquesta organització, Daniel Lebègue, ex-director de la Caixa de dipòsits, explica que el robatori dels diners públics perjudica a la població més desfavorida, reduïnt els pressupostos dels serveis bàsics i que “quan els habitants són privats de l’accés als medicaments o a l’aigua, la corrupció pot conduir a la mort”. La convenció de l' ONU estableix el principi de que qualsevol víctima de la corrupció ha de poder efectuar una denúncia als tribunals de justícia.
