Recent celebrades les eleccions presidencials franceses ha començat la nova campanya, ara per les legislatives del pròxim mes de juny (dies 10 i 17). Totes les enquestes pronostiquen una aclaparadora victòria de la dreta sobre l’esquerra i no apareix per enlloc cap altre component polític ja que el Partit Comunista i el Front Nacional amb l’actual sistema electoral no tenen cap mena de possibilitat de ser-hi representats, a no ser que el Partit Socialista vulgui fer-li un lloc modest al que queda del PC. Però encara recordem que a la primera volta de les presidencials, el passat 22 d’abril, el candidat centrista François Bayrou va donar la campanada obtenint el 18,5% dels vots. Ara ha creat el Moviment Demòcrata per mirar d’accedir a l’Assemblea nacional. Podrà trencar el dualisme polític (UMP i PS) actual?
L’espai polític de centre té una llarga tradició política a França, dins la història de l’actual V República. El 1978 Valéry Giscard d’Estaing, que quatre anys abans havia estat elegit president de la República, creava la Unió per a la Democràcia francesa (UDF) per tal de reagrupar el centre i la dreta liberal, capaç de fer front a la dreta gaullista de la RPR i a l’esquerra representada per PS i PC. Dins de la UDF van confluir Republicans independents, Centre Democràtic i Social (CDS), Partit Radical i Partit Socialdemòcrata.
La nova formació presidida per Jean Lecanuet va convertir-se en la segona força parlamentària, rere el RPR. Va aconseguir fer emergir una dreta no gaullista associada al poder en mans dels gaullistes. El 18,5 % (6,82 milions de vots) de Bayrou trenta anys desprès ha representat una resurrecció del projecte centrista que tothom donava per mort desprès de l’absorció de la major part de la UDF per la UMP (Unió per a la Majoria Presidencial, successora del RPR gaullista). Bayrou explica que a l’anterior elecció presidencial (2002) quan el candidat de la dreta, Jacques Chirac, va enfrontar-se a la segona volta amb el representant de l’extrema dreta, Le Pen, li va dir: “Seràs elegit amb el 80% dels vots, és a dir, una majoria que no vindrà sols del teu camp. Cal que ho tinguis en compte. No pots continuar amb una política únicament pels teus”. La resposta de Chirac va ser: ”No has entès res. Faré el partit únic de la dreta i serà el final pels qui no hi estiguin”.
La UDF va arribar a tenir 129 diputats a l’Assemblea nacional i una vintena de ministres i secretaris d’Estat en el govern de Chirac del 1986 però dos anys desprès, el 1988, el seu candidat presidencial Raymond Barre era eliminat a la primera volta amb el 16,5% dels vots. El 1994 Bayrou era elegit president de Força Demòcrata, formada per la unió del CDS i del Partit Socialdemòcrata. A l’elecció presidencial del 1995 la UDF no va presentar candidat propi i va donar suport al candidat RPR Edouard Balladour. El 1997 la dreta perd les eleccions legislatives i els diferents components de la UDF es barallen i s’escindeix Democràcia Liberal, ex-Partit Republicà, liderada per Alain Madelin, aleshores Bayrou esdevé president del que queda de la UDF i el 1999 la llista dirigida per ell a les eleccions europees obté el 9,2% dels vots. El 2002 Bayrou es presenta com a candidat presidencial i treu el 6,8% dels sufragis i una majoria de diputats i senadors de la UDF se sumen a Chirac i el seu UMP.
En els últims cinc anys de legislatura els centristes de Bayrou a l’Assemblea general han estat una trentena, anomenats els “beduins” per haver escollit acompanyar el seu cap en la travessia del desert. La UMP, amb majoria al parlament i al Senat, ha pronosticat que en la pròxima legislatura deixaran d’existir. El 2002 a la convenció de la UDF, a Tolosa de Llenguadoc, Bayrou va rebutjar la integració dins la UMP dient: “Si tots pensem la mateixa cosa és que no pensem en res”. En aquesta última legislatura la UDF s’ha oposat en diferents ocasions i en diversos temes a la política del govern marcant distàncies respecte a la dreta. En el congrés de Lió de 2006 va presentar el seu eslògan: “Lliures”, en un clar senyal de personalitat pròpia diferenciada de la dreta. Bayrou afirma que “durant molt de temps s’ha cregut que hi havia dues cadires i prou, ara sabem que n’hi ha tres”. Tanmateix, l’actual sistema electoral l’obliga a pactes amb dreta o esquerra cara a la segona volta electoral si vol veure elegit un grup de diputats propis en el nou parlament.
La seva força actual, abans de les eleccions legislatives dels pròxims dies 10 i 17 de juny son 29 diputats a l’Assemblea nacional (total de 572 diputats) i 32 senadors (Senat amb 331 membres), i en el Parlament Europeu té onze diputats. Dels 29 diputats que fins ara l’havien seguit 22 han decidit aliar-se amb la UMP per assegurar la seva reelecció, és a dir, que Bayrou s’ha quedat amb set fidels de la UDF que l’han seguit en el llançament del Moviment Demòcrata.
