El rescat del pesquer basc “Playa de Bakio” ha costat 766.000 euros, un preu lleugerament superior a l’establert en precedents recents. L’any passat a les costes de Somàlia va ser apressat pels pirates un vaixell danès i després de mesos de captiveri els seus tripulants van ser alliberats pel preu de 750.000 dòlars. Enguany un vaixell rus va ser capturat i retingut des de l'1 de febrer al 17 de març i va ser deixat anar pels pirates després del pagament de 700.000 dòlars. Fa unes setmanes el iot de luxe francès “le Ponant” queia en mans dels pirates somalis i la suma abonada per la llibertat dels seus trenta membres de l’equipatge va ser més o menys la mateixa. Hi ha, doncs unes tarifes estàndard que cal pagar per la llibertat als pirates somalis. I és que una part considerable de la població pesquera s’ha passat a la pirateria, de la qual en treuen un rendiment molt més gran.
L’origen d’aquesta situació està en la desaparició de l’Estat de Somàlia el 1991 en caure el dictador Siad Barre i dividir-se el país en nombroses zones controlades per senyors de la guerra, cadascun amb la seva milícia, tot plegat basat en els clans i les fidelitats que generen. El poble somali, com tants d’altres, va quedar dividit per les potències europees que van repartir-se el continent en el Congrés de Berlín i van dibuixar les fronteres de les colònies amb una regla sobre un mapa, prescindint de pobles, geografia, història, cultura, etc. Amb la partició d’Àfrica el poble somali va quedar dividit entre la Somàlia sota domini italià, la Somàlia en mans dels britànics, la Somàlia dels francesos, la regió d’Ogaden, situada a Etiòpia i les zones del nord i est de Kenya. En produir-se la independència dels estats africans sorgits de les antigues colònies, a partir dels anys seixanta del segle XX, va crear-se Somàlia amb la unió de les Somàlies italiana i britànica mentre que la francesa, la més petita, s’independitzava un temps després amb el nom de República de Djibuti. Somàlia va mantenir una guerra amb Etiòpia per annexionar-se l’Ogaden, regió habitada per somalis, però la va perdre.

El 1991 l’Estat de Somàlia es va desfer i en el seu lloc han aparegut tres entitats: l’antiga Somàlia britànica torna a ser independent des del 1991 amb el nom de Somaliland (sense que cap Estat del món la reconegui) i la antiga Somàlia italiana està dividida per una república autònoma al nord, la de Puntland, i el centre i sud del país estan més o menys en mans de un govern format per diversos senyors de la guerra que tenen el suport militar de l’exèrcit etíop, que ocupa la capital, Mogadiscio, o millor dit, una part de la capital ja que hi ha barris que no controla i estan en mans de guerrilles islamistes i clans contraris al clan del president.

A les costes de Puntland és on es produeixen la major part d’atacs dels pirates a tota mena de vaixells que circulen per aquelles aigües i és on van ser capturats el francès “le Ponant” i el basc “Playa de Bakio”. El territori s’ha convertit en el centre de tota mena de tràfics, des del de la droga als d’immigrants, passant pel de les armes i el dels ostatges. Mentre en el centre i sud de l’antiga Somàlia italiana hi ha combats en aquesta zona del nord regna una calma relativa. Es va autoproclamar autònoma el 1998. Somaliland i Puntland han escapat a la perpetua guerra civil i el caos que afecta a la resta del que era l’Estat de Somàlia. L’home que va proclamar l'autonomia del Puntland i va presidir aquest territori, Abdullahi Yussuf Ahmed, és ara el president de la resta de Somàlia i el Puntland és a mans Jama Ali Jama des del 2001, en contra dels desitjos del seu predecessor. La guerra civil somali li ha anat bé econòmicament al Puntland ja que milers de persones que fugien de la guerra han anat al seu territori per tal de poder passar clandestinament, travessant l’oceà Índic, al veí Iemen. A canvi de grans quantitats de diners aquests refugiats són amuntegats en llanxes per travessar el golf d’Aden però sols l’any passat, segons l’ONU, en aquesta travessia van morir 1.400 persones mentre que altres 30.000 aconseguien arribar al Iemen.

Els antics pescadors s’han passat a la pirateria i amb els rescats que fan pagar a les seves víctimes han aconseguit un modern i potent armament i un seguit d’embarcacions mitjanes i petites destinades al seu ”negoci” a alta mar, la captura de vaixells. Les autoritats de Puntland són corruptes i deixen que creixi aquest comerç en expansió, el dels ostatges. Des del 2005 han anat augmentant ràpidament el nombre d’atacs per part de grups de pirates perfectament organitzats, armats i dotats de llanxes ràpides i vaixells més grans des dels quals llencen l’atac.Tot i que cap estat reconeix Puntland com a tal les seves estructures són estatals amb el seu president, el seu govern i el seu parlament. Tota la prosperitat de Puntland es basa en tota mena de tràfics de matèries i de sers humans