A l'illa mediterrània de Còrsega des de fa dècades existeix un moviment nacionalista que aconsegueix en els comicis entre un 20 i un 25% de l'electorat. Cal aclarir que dins del moviment nacionalista una part es declara autonomista i l'altra independentista, i dins d'aquesta segona fracció hi ha els partidaris i els contraris a la lluita armada. Desprès d'anys de negociar una sortida política amb els diferents governs francesos, actualment el moviment nacionalista es troba dividit, sense una perspectiva política a curt termini, sotmès a repressió i al fenomen de la radicalització dins mateix de les seves files, grups que ja no s'identifiquen amb els lideratges establerts. Aquesta va ser la situació que el passat dia 12 va desembocar en l'incendi del despatx del president del Consell Executiu cors, Ange Santini.
El mateix 12 de gener es va celebrar una manifestació, convocada pel Comitè Antirepressió i altres grups nacionalistes, que va acabar amb l'ocupació dels locals de la Collectivitat Territorial, l'equivalent insular als Consells Regionals de la metròpoli francesa. Malgrat que els organitzadors de la protesta volien que es fes de forma pacífica, grups incontrolats van acabar cremant el despatx del president del Consell Executiu cors. En els locals ocupats pels manifestants també hi eren presents els principals líders nacionalistes, però no les autoritats com el president del Consell Executiu o el de la Collectivitat Territorial, del partit de la dreta francesa UMP, liderat per l'actual president Nicolas Sarkozy. Així doncs, es dedueix que l'atac era contra Sarkozy, el president francès, i els seus homes a l'illa, acusats pels nacionalistes corsos de practicar una política immobilista.
De fet, el moviment nacionalista va quedar desorientat desprès del fracàs del referèndum del 2003 que havia de donar a Còrsega noves institucions i una major autonomia. La majoria dels corsos hi van votar en contra. L'atzucac polític ha dividit encara més els nacionalistes i els ha exasperat davant la manca de perspectives. Són atacats per la política repressiva i cada dia més aïllats de una bona part de la societat corsa, que rebutja la violència com a mètode d'actuació política. Sarkozy, que abans de ser elegit president era ministre de l'Interior, ha mantingut des del 2003 una política dura respecte el moviment nacionalista, qualificant als qui practiquen la lluita armada de "mafiosos". Aquesta política ha servit per apropar en un moviment solidari els diferents components del moviment nacionalista. La policia i la gendarmeria busquen i capturen amb rapidesa els autors d'atemptats.
D'altra banda, la repressió policial facilita el creixement dels grups independentistes, fa augmentar la solidaritat entre represaliats i porta a noves actuacions violentes, que suposen més repressió. És un cercle viciós.
Així, doncs, el moviment nacionalista està afeblit per la repressió i per la situació política. Les seves divisions internes i els seus fracassos polítics han portat a l'aparició de militants radicals, majoritàriament joves, que no accepten els lideratges establerts. A les manifestacions habituals i tradicionals de violència, com els atemptats amb bomba, ara s'hi sumen les violències urbanes durant les manifestacions i fa pocs dies l'incendi del local de les autoritats de l'autonomia corsa. A més, una part de la societat corsa n'està farta de la violència i això porta els grups i partits nacionalistes més moderats a separar-se dels qui no condemnen la violència. El trencament polític entre autonomistes i independentistes es un fet.
