El Caucas, com els Balcans, són una zona muntanyenca d'una enorme complexitat geopolítica i les explicacions simples del que està passant, atribuint papers de bons i dolents, no serveix per conèixer la realitat. El que està clar és que des de fas una mica més de dos segles la zona està sota domini de l'imperi rus, però també està clar que l'actual conflicte armat l'ha iniciat el president georgià, el mateix dia que començaven els Jocs Olímpics de Pequin.
Tota la zona del Caucas és un niu d'inestabilitat política degut a la convivència o enemistat de nombrosos pobles. Tant el nord, sota domini rus, com el sud, on Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan van aprofitar l'enfonsament de la Unió Soviètica per independitzar-se, hi ha un seguit de focus de conflicte més o menys congelats i no resolts. En tots ells l'imperi rus és un factor decisori i si estan congelats és per voluntat seva, ja què serveixen per mantenir l'influencia directa o indirecta sobre la zona. A l'Azerbaidjan hi ha enormes jaciments de petroli i gas i per la regió passen els oleoductes i gasoductes que transporten l'or negre i l'or gris des de l'Àsia a Europa. Per aquesta raó els occidentals veuen en la zona la solució per evitar la seva quasi total dependència de la energia que li subministra la Rússia imperial.
Donat el dominin rus sobre el Caucas, encara que els Estats Units li vulguin prendre el peó georgià, l'enfrontament entre Geòrgia i les seves repúbliques independentistes d'Abkhàzia i Ossètia del Sud en realitat és tracta d'un combat de Geòrgia contra Rússia, que des del 1990 té aquestes dues zones sota la seva protecció i domini. Per tant, el president georgià quan va decidir atacar i ocupar militarment Ossètia del Sud estava desafiant directament a Rússia i va calcular malament la jugada i, per això, ha perdut. Ara Geòrgia està controlada militarment per Rússia: tropes russes ocupen el port de la ciutat de Poti, controlen la principal carretera que travessa el país i una zona de seguretat de diversos quilòmetres al voltant de Abkhàzia i Ossètia del Sud, que de fet ja són territori rus. Occident no pot fer res més que protestar i aixecar la veu però la realitat és que Rússia ha guanyat la partida degut a la imperícia del president georgià.
Les conseqüències de la guerra les està pagant, com sempre, la població civil ja que el conflicte ha causat més de cent mil refugiats georgians. I els conflictes iniciats el 1990, quan abkhazos i ossets del sud van declarar-se independents, ja havien suposat la expulsió d'Abkhàzia de 250.000 georgians, la meitat de la població. Ara han estat expulsats milers de georgians, la tercera part de la població, de Ossètia del Sud. S'ha produït una nova neteja ètnica.
El ossets, descendents dels escites i alans
L'actual conflicte ha esclatat quan Geòrgia ha intentat recuperar el control de Ossètia del Sud. Els ossets són descendents de les tribus escites i els seus hereus, els alans, que durant la invasió dels huns van escindir-se en dos grups, uns es va dirigir a Europa i van acabar a la península ibèrica en temps de l'imperi de Roma (on van entrar juntament amb vàndals i sueus) i els altres es va refugiar al Caucas, en una zona de muntanyes a cavall entre les actuals Rússia i Geòrgia. Les hordes de Gengis Khan, en el segle XIII, van portar els alans a retirar-se a l'actual Ossètia del Sud. Els ossets, hereus dels alans, el 1750 van demanar la protecció de l'imperi rus i van entrar a formar-ne part, fins avui en dia. El poble osset està format per unes 650.000 persones, dividides en tres grups, dos d'ells al voltant del mont Elbruz: els qui viuen a Ossètia del Nord, una de les entitats autònomes que formen la Federació de Rússia, amb 8.000 quilometres quadrats i 450.000 habitants, els que viuen a Ossètia del Sud, 3.400 quilòmetres quadrats i 50.000 habitants i els altres 150.000 ossets estan repartits per la resta del món.
Quan va desaparèixer la Unió Soviètica i Geòrgia va independitzar-se els ossets del sud i els abkhazos van votar per la seva independència després de demanar en un primer moment passar de ser regions autònomes a repúbliques autònomes dins de Geòrgia. En les guerres que van haver-hi uns i altres van rebre el suport militar i econòmic de Rússia per poder vèncer els georgians i actualment el 90% de la població d'aquestes zones que no volen ser georgianes tenen passaport rus, és a dir, són reconeguts com a russos per Rússia i voten a les eleccions presidencials i legislatives de Rússia, el que significa que de fet formen part de Rússia, encara que ara l'imperi les hagi reconegut com a repúbliques independents, perquè la seva supervivència econòmica depèn, com fins ara, dels diners enviats des del Kremlin i la seva seguretat esta a mans de les tropes russes d'ocupació.
Molts analistes consideren que a Geòrgia l'imperi rus s'ha pres la revenja del fracàs que els occidentals li van infligir a Kosovo. El Caucas, com els Balcans, han estat, són i seran un niu de conflictes.
