La notícia ve del passat dia 11 però ha anat donant tombs i creixent fins a merèixer titulars de la premsa seriosa i els mitjans de comunicació en general. Es tracta de la proposta efectuada pel líder de la dreta populista holandesa (Partit de la Llibertat) Geert Wilders, amb representació parlamentària, sobre l’eventual unió entre l’actual Holanda i Flandes després que el primer ministre holandès, Jan Peter Balkenende, ho acordi amb el seu homòleg belga, Yves Leterme. L’acord seria sotmès a un referèndum per holandesos i flamencs i representaria una sortida a la crisi permanent de l’Estat belga, amb divisions constants entre flamencs i valons. Per Wilders la crisi política de Bèlgica demostra que “aquest país faria el millor deixant d’existir”. La proposta va ser publicada a primera pàgina de l’important diari holandès “De Telegraaf”. De moment, la iniciativa ha rebut una bona acollida a Flandes per part de l’extrema dreta representada pel partit Vlaams Belang (VB) i per algunes personalitats del país. Pel VB en primer lloc cal que Flandes es declari independent per després poder constituir una Federació dels Països Baixos. Un grup ultranacionalista flamenc, Voorpost, pròxim a VB, demana que la part de Flandes que es troba dins de l’Estat francès quedi inclosa en el nou conjunt polític de la Gran Holanda. Des de fa temps Holanda i Flandes, que comparteixen idioma, col·laboren en el pla cultural per defensar la seva llengua, parlada per 22 milions de persones. Però la majoria de flamencs no sembla atreta per la proposta de Wilders, de la mateixa manera que la majoria de valons no són partidaris d'unir-se a França, tot i que hi ha un petit partit que n’és partidari. Per part dels holandesos la unió amb els flamencs estaria ben vista per una majoria en el cas de desaparició de l’Estat belga. La Gran Holanda uniria en un sol estat els holandesos, majoritàriament protestants, amb els flamencs, majoritàriament catòlics.

 La premsa holandesa i la flamenca, d’esquerres i de dretes, se n’han fet ressò i han pres postura, contrària en el cas de “De Volkskrant”, diari progressista d' Amsterdam, i també en el cas de “De Standaard”, diari flamenc, que afirma que “rarament la llengua fa el poble” i que “Flandes i els Països Baixos mai han estat units mentre que Bèlgica i els Països Baixos ho van estar de l'any 1815 al 1830”, per concloure que “els flamencs són producte de la seva història (belga i catòlica). Els flamencs i els francòfons belgues comparteixen més valors en comú que amb els holandesos i els francesos, respectivament”.

 Bèlgica, crònica d'una mort anunciada

 El passat dia 23 el diari francès “Le Monde” publicava un article de Thierry Portes segons el qual la fi de l’Estat belga està anunciada però serà lenta donat que les tensions entre flamencs i valons van creixent de manera progressiva i les crisis polítiques se succeeixen. La pròxima ja està anunciada donat que el primer ministre Yves Leterme ha estat obligat per la seva coalició de govern flamenca a presentar una reforma institucional que reforci els poders de la regió de Flandes, abans del 15 de juliol. Aquesta pot ser la data de la nova crisi de govern. Segons un alt càrrec parlamentari entre els dirigents valons i els flamencs “la confiança està en el nivell zero”. Per tant, la comissió d’electes que el primer ministre vol formar difícilment podrà sortir-se’n.

 Els flamencs han estat lluitant des del 1830, l’any de la creació de l’Estat belga, per obtenir la igualtat lingüística, entre el francès i el flamenc (holandès) i aquesta lluita constant va portar a crear una frontera lingüística el 1962. Deu anys després es creaven les comunitats culturals i tots els partits (socialistes, liberals i socialcristians) es dividien en funció de la frontera lingüístic-cultural. En els anys 80 la regionalització demanada pels valons per combatre la crisi siderúrgica que afectava el sud del país, va dividir Bèlgica en regions i portar-la a un seguit de reformes institucionals que han suposat la transferència d'un seguit de competències de l’Estat a les regions. Actualment la regió flamenca, més poblada, més rica i pròspera i més dinàmica que la valona, demana més competències econòmiques i socials i intenta fer-se amb el control de les comunes francòfones que envolten la capital, Brussel·les, situada enmig de territori flamenc.

L’actual govern del flamenc Yves Leterme va trigar nou mesos a poder-se constituir. Aquesta gran dificultat per crear un govern federal podria evitar la crisi anunciada del mes de juliol que podria conduir a eleccions legislatives avançades pel setembre. Per evitar una nova i enèsima crisi la classe política podria decidir esperar a l’any vinent en que se celebren eleccions regionals i europees. Però els resultats electorals no aporten solucions a les diferències entre valons i flamencs. El politòleg Jean Faniel pronostica que l’Estat federal belga perdrà més competències i “Bèlgica es convertirà en una closca buida”. Per una part la Unió Europea que té una moneda comuna i un seguit de polítiques comunes i, per l’altra, els parlaments való, flamenc i brussel·lenc que concentraran el poder polític. Bèlgica quedarà dissolta dins d’Europa, diu Portes. Hi ha un fet sobre el que tothom està d’acord i és que Bèlgica no és Iugoslàvia i, per tant, ningú creu en la possibilitat d' una guerra civil. I, mentrestant, el ministre de relacions exteriors de Flandes, Geert Bourgeois, afirma que Bèlgica està formada per “dues opinions i dues cultures públiques diferents”, parla de “confederalisme” i posa com a exemple a Txèquia i Eslovàquia. Més clar l'aigua.