El Pentàgon va fer els comptes de les persones que li presten serveis a l’Iraq i a finals del 2006 la xifra era de 100.000, tot un exèrcit paral•lel a l’oficial, format per 130.000 soldats. La existència d’aquest exèrcit fantasma va aparèixer en públic el 31 de març del 2004 a la ciutat iraquiana de Falluja quan quatre homes armats i que anaven de civil en dos vehicles van equivocar la ruta i van ser morts i destrossats per una multitud enfurismada que va acabar penjant les seves restes mutilades d'un pont. Les imatges van donar la volta al món. Feia onze anys havia passat una cosa semblant a Mogadiscio, Somàlia, però aleshores es tractava de soldats uniformats. Els quatre morts de Falluja eren combatents al servei de l’exèrcit nord-americà, sense ser-ne membres. El llenguatge oficial parla de “prestataris de serveis”, però la paraula clàssica és “mercenaris”. Lluiten per diners. Les quatre víctimes de Falluja eren treballadors d'una empresa que es diu Blackwater (aigua negre o aigües fecals). Dies desprès aquest nom tornava a sortir a les notícies d’actualitat ja que els seus homes van ser els defensors del quarter general de la coalició provisional iraquiana a Najaf quan va ser assaltat per la guerrilla. Blackwater s’ha convertit en un suplement indispensable de la màquina de guerra nord-americana. Tenen una gran potencia de foc i un bon entrenament però no depenen de la jerarquia militar sinó de la seva empresa, que treballa pel Pentàgon.

Aquesta empresa va ser creada el 1997 per Erik Prince, hereu d'una rica família de cristians ultraconservadors de Michigan que havia estat “navy seal” (comando de la marina). Va crear una empresa de seguretat encarregada de facilitar les activitats de formació de policies i altres guàrdies de corps. El 2002 amb la invasió d’Afganistan el cap del Pentàgon, Donald Rumsfeld, anuncià la reestructuració de les forces armades nord-americanes basada en desenvolupar les forces especials, l’armament d’alta tecnologia i disminuir el nombre d’efectius. Per això feia falta subcontractar els serveis que no entren en combat com la neteja, el subministrament de menjar, el transport, el manteniment de les màquines. En aquest context Blackwater obté el seu primer contracte en la “guerra contra el terror” l’any 2002: cinc milions de dòlars per protegir amb vint efectius el quarter general de la CIA a Kabul. Un any desprès arriba el contracte de protecció de l’emissari nord-americà a l’Iraq, Paul Bremer. Blackwater recluta el seu propi exèrcit privat i li plouen els contractes a l’Iraq i també a Jordània, Kuwait i altres llocs. L'empresa ha passat a tenir desplegats 2.300 efectius en nou estats, reclutats bàsicament entre ex-militars nord-americans i d’altres estats que cobren entre quatre i deu vegades més que quan vestien l’uniforme. La seva xifra de negocis supera els 1.000 milions de dòlars, bàsicament en contractes amb el govern dels Estats Units. Però Blackwater no és l' única empresa que treballa pel Pentàgon ja que moltes altres empreses com Halliburton subministren menjar, serveis isuport logístic. Blackwater subministra combatents. Els seus contractes i les seves operacions estan cobertes pel secret i un congressista demòcrata que va preguntar que feien aquells quatre homes armats a Falluja va trigar quatre anys a rebre la resposta. Les xifres de morts i ferits subministrades pel Pentàgon en la guerra de l’Iraq no comptabilitzen els 770 morts i 8.000 ferits entre els PMC (“Private military contractors” o subtractants militars privats), xifra que representa una tercera part de les víctimes militars oficials, en dades de finals del 2006.

Quan l’huracà Katrina va destruir la ciutat de Nova Orleans, el setembre del 2005, Blackwater va enviar dos-cents homes armats per “participar en les operacions de socors”, segons un comunicat. Van ser pagats pel Departament de Seguretat Interior ja que substituïen els soldats de la Guardia Nacional, que estaven lluitant a l’Iraq. L'empresa ha negociat amb el governador de l’estat de Califòrnia, Arnold Schwarzenegger, per proporcionar-li una força de reacció en cas de catàstrofe natural i l' empresa intenta convèncer a l’Administració Bush per aconseguir un contracte que els permeti anar a fer de “pacificadors” al Darfur, Sudan.