Passades les vacances de l’estiu han tornat amb força a ressonar els tambors que anuncien una possible i probable guerra contra l’Iran. Podria tractar-se només d'una campanya internacional destinada a pressionar el règim dels aiatollahs per tal que aturin el seu programa nuclear, del qual tothom està convençut que té com objectiu disposar a curt termini d' un arsenal d’armament nuclear que serveixi els seus designis de gran potència regional. Els analistes nord-americans i israelians diuen que l’atac, si té lloc, podria ser en els pròxims sis mesos.

 De moment hi ha nous indicis clars que s’està preparant l’atac, segons recull la premsa àrab a partir de fonts occidentals d’informació. El primer és que recentment el president nord-americà, George Bush, ha parlat d’holocaust nuclear, fet que s’interpreta com un advertiment al règim iranià i una preparació de l'opinió pública nord-americana i internacional per l’atac, que podria incloure l’ús d'armes nuclears. El segon indici l’ha proporcionat el president francès, Nicolas Sarkozy, en tornar de les seves vacances als Estats Units, quan ha manifestat de manera clara i contundent que en el tema de l’armament nuclear iranià hi ha una línia vermella que no s’ha de traspassar. El tercer ha sortit del periodista nord-americà Seymour Hersh que ha informat que fonts de la Casa Blanca li han dit que la decisió d’atacar l’Iran ja està presa i que l' última paraula sobre com administrar aquesta decisió la té l’entorn del vicepresident Cheney i que si és produeix l’atac el ministre de Defensa nord-americà pensa dimitir. El quart procedeix de un vicesecretari d’Estat nord-americà, Burns, que ha informat que la majoria dels estats àrabs sunnites consideren que l’Iran dóna suport al terrorisme i que amb la seva política nuclear està amenaçant l'estabilitat de la regió. Aquest seria un element favorable pels interessos nord-americans que en cas d’atac tindrien el suport implícit o explícit de la major part del món àrab.

El cinquè indici ha estat la decisió recent dels Estats Units d' incloure els pasdarans (guardians de la revolució) dins del llistat internacional d'organitzacions terroristes ja que diuen que donen suport als grups iraquians insurgents, inclòs Al Qaeda, i els hi proporciona armament sofisticat que està elevant el nombre de pèrdues humanes nord-americanes a l’Iraq. Els pasadarans són una organització política, econòmica i militar. En política són un poderós grup de pressió en sentit integrista (l’actual president té el seu suport) que controla importants sectors de la vida política i econòmica de l’Iran i en el camp militar són un exèrcit paral•lel a les forces armades ja que disposen de forces de terra, de mar i d’aire i són la milícia del règim.

El sisè indici és l’acord que l’Aràbia Saudita ha tancat amb una empresa nord-americana per valor de 5.000 milions de dòlars per tal d' entrenar i equipar a 35.000 homes destinats a protegir la indústria del petroli. El règim saudita tem que en cas d’atac nord-americà a l’Iran les seves instal•lacions i camps petrolífers siguin atacats per aquest país per tal d' internacionalitzar la crisi provocant un daltabaix en el mercat mundial del petroli. El setè són les creixents pressions que el govern nord-americà està efectuant sobre el govern israelià i l’Autoritat nacional palestina per tal que acordin les bases d'un futur acord de pau, fet que acontentaria el món àrab sunnita i facilitaria la cooperació dels règims sunnites amb els EUA en la seva lluita contra l’Iran, Síria, l’Hezbollah libanès i el Hamas palestí.

El vuitè indici és el canvi d’actitud de l’Administració Bush respecte el govern iraquià del primer ministre Maliki, dominat pels xiites.. Abans de l’estiu es va proclamar en veu alta que feia falta canviar aquest govern per incompetent i per ser partidista en favor dels xiites, és a dir, incapaç d’assolir un acord polític que porti a la reconciliació nacional i a la fi de la insurgència. Ara se li dóna suport de manera pública, perquè es consideraria que no hi ha temps per canviar-lo abans de l’atac. I el novè indici seria la anunciada retirada de les tropes britàniques de Bàssora, al sud de l’Iraq, ja que la Gran Bretanya tem que els seus soldats serien objecte de fàcil represàlia per part dels iranians si són atacats pels EUA.

Tot plegat és de desitjar que no passin d’indicis i manifestacions cara a la galeria perquè un conflicte d’aquesta mena se sap com comença però no com s’acaba. La solució hauria de venir per la via política i evitar una cursa d’armaments nuclears a l’Orient Mitja. Es l’únic que li faltava aquesta regió plena de conflictes i altament inestable.