La mort de l’expresident rus Borís Ieltsin permet recordar que va ser la seva ambició política la que va fer canviar el mapa europeu. La Unió Soviètica era un imperi anquilosat, podrit per dins. L’intent reformista de Gorbatxov va ser un fracàs perquè el sistema era irreformable i l’empenta política de Ieltsin li va donar l’estocada final.
L’imperi va enfonsar-se sense violència i en el seu lloc van aparèixer quinze nous estats (els cinc de l’Àsia central, els tres del Càucas, els tres del Bàltic més Bielorússia, Moldàvia, Ucraïna i Rússia). Ieltsin es va quedar al front del més gran de tots, Rússia. Va posar fi al règim comunista i va impedir que els nostàlgics del vell imperi retornessin al poder arran del cop d’Estat d’agost del 91 (el 23 F de l’ex-URSS), va tancar els camps de concentració (el gulag) i va donar al poble rus un grau de llibertat que mai no havia tingut. En el seu afany modernitzador va intentar crear una societat de lliure mercat i de democràcia liberal, privatitzant les empreses i les riqueses del país a partir del 1992.
Aquesta cara amable i positiva de la moneda no pot amagar l’altra cara de la mateixa moneda, i és que les seves reformes van portar el caos. En política no va dubtar a enviar els tancs a bombardejar el Parlament l’octubre del 1993 quan els diputats van atrinxerar-se en contra del seu programa de govern, va provocar la guerra de Txetxènia amb conseqüències desastroses a tots els nivells (polític, militar, social, internacional, etc.), les seves reformes econòmiques van empobrir a la major part de la població i va ser incapaç de frenar la ràpida expansió del crim (les màfies) i la corrupció.
La suposada democràcia liberal va quedar-se en un capitalisme depredador de la pitjor espècie que va generar una nova i restringida classe social d’oligarques que es van fer amb les riqueses i empreses estatals amb mètodes mafiosos, i una vegada enriquits van intervenir en política en favor dels seus interessos, és a dir, la suposada democràcia no va arribar a bon port, es va quedar en un règim oligàrquic, caòtic, depredador i autoritari. I el poble en va patir les conseqüències en forma de pobresa generalitzada.
Per tant, el balanç ha de ser forçosament contrastat, amb tota mena de matisos. Tanmateix, Ieltsin passarà a la història, entre altres motius, per ser l’enterrador de la URSS, fet que va possibilitar la llibertat dels pobles bàltics (estonis, letons, lituans), que portaven dècades lluitant per la seva independència i que ara estan integrats en el nostre espai comú, la Unió Europea. Hi ha un mapa d’Europa d’abans de Ieltsin i un altre de desprès de Ieltsin.
