Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 24 de de març del 2010 | 15:18
Crònica · Internacional

El debat sobre la identitat arriba a Valònia

La distància que separa alguns partits polítics i els seus dirigents del poble al que diuen representar queda palesa quan els primers articulen els discursos dient que la gent està preocupada per la crisi econòmica i l'atur.

s a dir, les principals preocupacions estan als temes socioeconòmics, i els demés són punyetes. s evident que la gent està conscienciada pels temes socioeconòmics, i més en temps de crisi, però també està clar que hi ha unes incerteses, unes pors, unes demandes vinculades als temes d'identitat.


Després de mesos de debat a França sobre el tema de la identitat, ara és el torn de Valònia, la part francòfona de Bèlgica. El ministre-president de la regió de Valònia, el socialista Rudy Demotte, va declarar a principis de març que "a Valònia li falta un projecte identitari i mobilitzador, un projecte que sigui la base d'una consciència col·lectiva valona sense complexes", i va proposar canviar el nom de la regió valona per Valònia i fer de la ciutat de Namur la seva capital, entre d'altres canvis.

L'oposició li ha contestat que els valons estan preocupats per poder arribar a final de mes, per trobar feina i per les seves pensions quan es jubilin, segons l'argumentari dels liberals. Valònia té actualment un 16,6% d'aturats i el 17% dels valons viuen per sota el llindar de la pobresa. Aquest intent de construir una identitat pròpia dels valons topa també amb l'oposició dels qui volen una Bèlgica federal reforçada, capaç de fer recular el nacionalisme dels flamencs. Aquests sectors partidaris de l'Estat belga federal temen que una identitat valona prou forta per fer front al desenvolupat nacionalisme flamenc no vagi en perjudici del futur de Bèlgica.

Segons les enquestes d'opinió, la personalitat dels valons és molt més fluixa, feble i oscil·lant que la dels flamencs. Afermar una identitat valona també podria girar-se contra la centralització de Brussel·les. Els promotors del debat esperen poder evitar derivacions no desitjades cap al tema de la immigració i el paper de l'Islam. El ministre-president való, Demotte, ha dit: "A casa nostra, el debat sobre la identitat s'enriqueix amb el debat sobre les diferències". "No estem dins de una lògica de identitat nacional sinó més aviat regional o territorial. No es una relació amorosa amb la pàtria o amb un nacionalisme bel·licós", ha declarat el director general de l'Institut Destrée, Philippe Destatte.

Als anys 80 un manifest a favor de la cultura valona deia que Valònia "són tots els qui hi viuen i treballen en l'espai való". Ara, l'historiador Hervé Hasquin ha replicat al ministre-president való que "no hi ha una identitat valona ni una nació francòfona belga" però els valons la podrien crear "si tenen prou ambició". Valònia té 16.800 quilòmetres quadrats i 3,4 milions d''habitants (Flandes 13.500 quilòmetres quadrats i 6,1 milions d'habitants).

Una espasa de Damocles
L'excap de govern belga, Jean-Luc Dehaene, encarregat pel rei Albert II d'elaborar un seguit de propostes de solució per resoldre el problema de Brusel·les, Hal i Vilvorde (BHV), ha de presentar dins de poc el seu informe. Aquest contenciós amenaça amb fer esclatar la unitat de l'Estat belga ja que enfronta valons i flamencs en temes territorials i lingüístics. Els flamencs volen una solució que garanteixi la seva integritat territorial mentre que els valons aspiren a veure garantits els drets dels 100.000 valons que viuen en territori flamenc.

L'actual cap de govern belga, el flamenc Yves Leterme, havia dit fa temps que n'hi hauria prou amb "cinc minuts de coratge polític" per resoldre el problema BHV; ara ja no pensa el mateix perquè el tema, segons com evolucioni, pot conduir-lo a la dimissió. En el cas de Flandes la seva forta identitat és la base de les seves reivindicacions polítiques, lingüístiques i territorials, per demanar o una major autonomia o la independència. Membres del govern de Flandes diuen que no existeix una identitat belga i expressen la necessitat de reconèixer la forta identitat flamenca. El líder d'un dels tres partits parlamentaris independentistes flamencs, la Nova Aliança Flamenca (NVA), Bart de Weber, va manifestar fa quatre anys: "La Bèlgica postmoderna que uneix... l'experimentació cultural, la nació sense nacionalisme, és el més perillós per a nosaltres".  

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat