Putin ha restaurat dins de Rússia l’autoritat de l’Estat després del caos de l’època de Ieltsin i una vegada assentades les bases del seu poder a l’interior, reprèn la tradicional, de fa segles, política imperial cap a l’exterior.
El cas més recent és el d’Estònia, però podem fer memòria recent en els casos de Geòrgia i Ucraïna. I la nova potència que li dóna els importants ingressos de les seves exportacions de gas i petroli permeten recuperar el camí imperialista que suposa altra vegada enfrontar-se amb els interessos globals dels Estats Units, en ocasió del desplegament d’onze míssils antimíssils i una instal·lació de radar a Polònia i Txèquia.
Ahir va produir-se un nou esquitx en negar-se el Kremlin a extradir a l’acusat de ser l’assassí de Litvinenko, un exagent secret que havia parlat més del compte i que va ser enverinat a Londres. Tot plegat porta a una confrontació de la nova Rússia imperial amb el seu rival mundial, els Estats Units, per una part, i amb diversos estats membres de la Unió Europea, és a dir, amb la UE, per l’altra. Es parla novament d’una nova edició de la guerra freda entre Rússia (abans era la URSS) i Occident.
El conflicte més recent i més estrambòtic és el que porta l’imperi rus a amenaçar i desestabilitzar la petita Estònia, estat bàltic membre de la UE. La causa aparent de l’enfrontament ha estat el trasllat d’una estàtua que recorda els soldats soviètics des del centre de la capital estoniana a un cementiri militar. Rússia ha obert la caixa dels trons arribant a mobilitzar a la població estoniana d’origen rus (els manifestants cridaven “Mori Estònia” i “l’URSS per sempre”) i atacar l’ambaixador i l’ambaixada d’Estònia a Moscou. En aquest tema hi ha de rerafons la interpretació del que va significar la invasió russa-soviètica dels estats bàltics durant la Segona Guerra Mundial. El parlament rus ha qualificat les autoritats estonianes de feixistes i ha parlat de la necessitat de canviar el govern estonià. Rússia ha tallat els enllaços ferroviaris amb Estònia i s’han llençat crides a boicotejar els productes estonians. El ministre rus d’Afers Estrangers ha acusat la UE i la OTAN de reescriure la història. Pels bàltics la invasió soviètica, conseqüència del pacte Ribbentrop-Molotov (1939) va ser l’inici de mig segle d’ocupació amb milers de persones represaliades i deportades cap el gulag i l’arribada de centenars de milers d’emigrants russos al seus territoris. Pels russos es tracta d’un èxit de la “Gran guerra patriòtica” (nom amb què a Rússia es designa la Segona Guerra Mundial). El secretari general de l’OTAN ha manifestat que “el desplaçament d’una tomba o d’un monument de la Segona Guerra Mundial és un afer interior de Estònia”. Tant la OTAN com la UE com els Estats Units han demanat a Rússia que compleixi les seves obligacions internacionals i respecti la independència d’Estònia.
No és la primera vegada que l’imperi rus ataca una de les seves excolonies, ja que fa uns mesos va passar quelcom de semblant amb Geòrgia després que fossin detinguts cinc oficials russos acusats d’espionatge en aquella república caucàsica. Rússia va deportar milers de georgians i va decretar un embargament comercial total suspenent les connexions aèries i els intercanvis postals. I en el cas d’Ucraïna li va tancar el subministrament de gas fa uns mesos per un desacord sobre preus després que el seu candidat presidencial hagués perdut les eleccions davant l’actual president, pro-occidental.
L’imperi rus estén novament el seu poder sobre les seves excolònies i no dubta a amenaçar, represaliar i intervenir en la política interior dels seus veïns, siguin del Bàltic, del Càucas o de l’Europa oriental.
