La història és plena de tota mena de guerres, per tota mena de motius. Les guerres de religió van sacsejar durant segles el continent europeu però no són cosa del passat sinó que formen part de la nostra actualitat. Cal recordar que el fet bàsic de les guerres de religió és que es mata, es tortura, es persegueix, s'expulsa de casa seva, a les persones en funció de la religió que professen, això sí, en nom de Déu (cadascú té el seu, que se suposa que en el fons hauria de ser el mateix) i les "veritats" revelades. En els últims dies s'han produït matances de cristians i l'èxode de milers de persones de casa seva a l'Iraq i a l'Índia mentre a la ciutat israeliana de Sant Joan d'Acre milers de palestins cridaven "mort als jueus" i milers de jueus cridaven "mort als àrabs" mentre destruïen cotxes i comerços. En el cas iraquià els assassins de cristians són àrabs sunnites extremistes i en el cas indi són indis hinduistes extremistes. El "pecat" dels cristians morts, i dels milers de refugiats, és professar una religió minoritària en el lloc on viuen.
Abans de la invasió i ocupació nord-americana a l'Iraq hi vivien uns 800.000 cristians, dels quals més de 250.000 han fugit de la guerra civil i religiosa que destrueix el país. La setmana passada més de 5.000 cristians van fugir de la ciutat iraquiana de Mossul per refugiar-se al Kurdistan independent "de facto", després de veure com els grups d'Al Qaeda, que encara conserven part del control sobre la ciutat, mataven en dues setmanes a una onzena de persones pel delicte de ser cristianes. A més de les morts, els extremistes sunnites han dinamitat diverses cases de cristians i atacat algunes esglésies. Els grups d'Al Qaeda els acusen de donar suport als "invasors creuats " (els nord-americans).
Un portaveu de l'Església caldea de l'Iraq, la més important de les esglésies de ritus oriental del país, ha declarat: "Som l'objectiu de una campanya de liquidació i de violència amb objectius polítics". Mossul és una de les últimes ciutats iraquianes on encara és forta Al Qaeda i, per tant, escapa al control de les forces governamentals. Des de fa segles la ciutat era un mosaic de cultures, de religions i d'ètnies, però des de l'esclat de la guerra civil deguda a l'ocupació nord-americana hi ha un procés de depuració religiosa. El passat mes de febrer el bisbe caldeu Faraj Rahoui va ser segrestat i assassinat. Al Kurdistan independent "de facto" els cristians iraquians troben la protecció que no els hi ofereix el govern iraquià. Als pobles del voltant de Mossul, on encara hi viu una majoria de cristians, s'han creat milícies d'autodefensa.
Conflicte tribal i religiós a la Índia
En el cas de l'Índia el 80,5% de la població és de religió hindú, el 13,4 % musulmana, el 2,3 % cristiana, el 1,9 son sikhs i el 0,7% budistes. A l'estat d'Orissa grups d'hinduistes fanàtics han atacat els poblats cristians obligant a la gent a convertir-se a l'hinduisme o a marxar de casa seva, creant-se camps de refugiats on hi ha més de 14.000 cristians, en les últimes setmanes. El nombre de morts es calcula en una trentena, alguns dels quals cremats vius, i unes 150 esglésies i llocs de culte i unes quatre mil cases destruïdes o incendiades. Hi ha intervingut el govern federal de Nova Delhi desprès de veure com les autoritats de l'estat d'Orissa no feien res per protegir els cristians, i és que en aquest estat indi el nacionalista hindú Bharatiya Janata Party (BJP) forma part de la coalició de govern.
Pels extremistes hindús l'Índia s'identifica amb l'hinduisme i, en conseqüència, l'indi que no es hindú és un traïdor que s'ha de perseguir i eliminar. Consideren que les conversions al cristianisme constitueixen una amenaça a la comunitat hindú, que pateix un moviment de tenalla entre el radicalisme islamista i el creixement de les missions cristianes. Les missions, tant les protestants com les catòliques, aconsegueixen nombroses conversions entre els grups més marginals de la societat índia fent servir com a pols d'atracció els serveis educatius i sanitaris que ofereixen.
Un cap hindú del moviment fonamentalista Vishwa Hindu Prasad (VHP), va encapçalar un moviment en contra d'aquestes conversions fins que el passat dia 23 d'agost va ser assassinat per les milícies maoístes, però els seus partidaris han culpat als cristians com a instigadors d'aquest assassinat i, a partir d'aquell moment, va iniciar-se l'actual cicle de violències contra els cristians. Al fet religiós s'hi suma el fet ètnic ja que els cristians majoritàriament són de la casta dels intocables de la tribu dels Panos, mentre que els extremistes hindús son de la tribu Kandh, que eren animistes fins la seva recent conversió a l'hinduisme pel dirigent assassinat el passat 23 d'agost. Així, els Kandh aprofiten per passar comptes als Panos, als que acusen d'haver-los pres les seves terres.
Desgraciadament les guerres de religió no formen part del passat, pel conjunt de la humanitat, sinó que són part del nostre present. Els europeus hem de conèixer la nostra història per tal de no repetir els errors del passat. En cas contrari ens podem tornar a trobar que els fanàtics de torn es creguin amb el dret d'actuar com estem veient aquests dies a l'Iraq i l'Índia.
