La lluita del poble tibetà per la llibertat i la dignitat pot causar víctimes colaterals com són les multinacionals Coca Cola (nord-americana), Samsung (coreana) i Lenovo (xinesa) ja que són els espònsors que apadrinen el curs de la torxa olímpica en el seu camí des d’Atenes fins a la capital xinesa. Cada multinacional paga uns quinze milions de dòlars, una xifra modesta pel volum de negoci d’aquestes grans empreses però pot resultar una inversió ruïnosa perquè els esdeveniments que acompanyen la torxa olímpica poden tacar la seva imatge. La flama olímpica pot deixar socarrada, cremada, la seva imatge. S’han aixecat veus, incloses les de dirigents parlamentaris occidentals, demanant el boicot a les empreses que patrocinen la flama.
L' empresa gegant sudcoreana de l’electrònica Samsung ha manifestat: “No tenim costum de fer comentaris sobre temes polítics o polèmics” però la seva pàgina web valora positivament la etapa de Londres de la torxa amagant els incidents que van produir-se. L'empresa multinacional nord-americana Coca Cola, habitual patrocinadora dels Jocs Olímpics, ha condemnat els incidents dient que “considerem que l’explotació dels relleus per fer pressió sobre la Xina no és apropiada”. Un historiador dels esports, Jean Durry, ha manifestat que “com que els espònsors volien fer una bonica operació de màrqueting a escala mundial, la flama enguany farà el seu més llarg recorregut abans de l’obertura oficial dels Jocs”. La resistència tibetana ha convertit la cursa en un llarg suplici pels espònsors. Algunes ONG acaben de publicar la llista del que qualifiquen d' “empreses còmplices silencioses del genocidi del Darfur” i demana fer-los el boicot, en la qual figuren els 64 espònsors oficials dels Jocs de Pequin que per ordre alfabètic van des d’Adidas a Volkswagen.
Les empreses patrocinadores del jocs vist el curs dels esdeveniments s’han vist obligades a aclarir que no són “còmplices” de la Xina i que no financen aquella dictadura comunista sinó que la seva relació és amb el COI (Comitè Olímpic Internacional). McDonald’s, per exemple, diu que “la nostra associació amb el CIO comença el 1976. No és cosa nostra jutjar o orientar l’elecció del país organitzador”. El portaveu d’Adidas ha dit que “és el CIO qui l’elegeix, no nosaltres”. Aquesta empresa alemanya ha pagat 100 milions de dòlars per equipar oficialment els jocs i, per tant, subministrarà els vestits dels equips xinesos, dels organitzadors, dels voluntaris, en total més de cent mil persones.
Aquestes empreses veuen els Jocs Olímpics com un fet purament comercial ja que els proporciona una visibilitat a escala mundial donat que es calcula que els jocs els veuran uns 4.000 milions de persones. Tanmateix, algunes d’aquestes empreses consideren que no cal quedar-se callats davant la repressió xinesa com afirma el portaveu de Panasonic. Hi ha empreses patrocinadores que tenen fàbriques de producció instal·lades a la Xina com és el cas d’Adidas.
Els guardians de la torxa olímpica
La Xina ha enviat un grup especial de guàrdies per custodiar i acompanyar la torxa. L’organitzador dels Jocs a Londres, lord Sebastian Coe, els ha descrit com a “robots, gossos guardians, sense humanitat, que empenyen, colpegen i insulten en xinès”. Van vestits de blau i amb ulleres fosques. Un prefecte de la policia de París ha declarat que són “molt desagradables, bastant brutals, prenen totes les decisions”. No parlen ni francès ni anglès. Es tracta de una unitat especial de la Policia Armada Popular (PAP), que vigila i custodia la torxa i la flama les vint-i-quatre hores del dia durant els 137.000 quilòmetres del seu recorregut. Són 70 policies, 30 per a l’estranger i 40 per quan la torxa desfili per dins de la Xina. Han estat escollits (són grans i forts) i han estat entrenats especialment “com si fossin atletes de declatló”, segons el diari “Beijing Times”. Van ser seleccionats dins de la PAP, formada per dos milions d’homes. La PAP és una policia amb estatut militar encarregada de la seguretat dels dirigents del país i del manteniment de l’ordre i després de l’inici de les manifestacions dels tibetans, el passat 14 de març, han estat desplegats a les zones on es produeix l’agitació, especialment el Tibet i el Turquestan oriental (Xinjiang, pels xinesos).
El CIO ha defensat la seva presència i el seu paper acompanyant la torxa dient: “Sempre és el país hoste dels Jocs els qui proporciona l’equip de vigilància de la flama. És el normal”.
