Els 150 milions d’emigrants de tot el món van enviar a casa seva 300.000 milions de dòlars l’any passat, una xifra que representa tres vegades l’ajut internacional proporcionat els estats pobres (104.000 milions de dòlars) i que permet viure al 10% de la població mundial. És una onada de diners, que creix any rera any, que va dels estats rics als estats pobres i d'estats pobres vers a estats encara més pobres, destinats bàsicament a menjar i vestir, però cada vegada més també a estalvi. Aquestes dades procedeixen d'una recerca del Banc Interamericà de Desenvolupament, una institució financera fundada el 1959 per estats llatino-americans, per ajudar el desenvolupament regional, i per la Banca Mundial.
L'evolució d’aquests fluxos financers ha situat, segons les últimes dades, en primer lloc dels qui reben aquests diners a la Índia, amb 26.000 milions de dòlars, que ha passat al davant de Mèxic i la Xina. La procedència dels diners dels emigrants indis és dels estats petrolers del Golf Pèrsic i dels Estats Units. En el cas de la Índia aquests ingressos representen el 3% del PIB però en altres casos com el de Guinea-Bissau arriben a ser el 50% del PIB. Però no sols els estats pobres reben diners dels seus emigrants, sinó també estats rics o emergents com Rússia i Mèxic, ja que tenen 11,5 milions de treballadors a l’estranger. Fins i tot Mongòlia rep ingressos per valor del 7% del seu PIB dels seus emigrants. És a dir, el fenomen és universal. A Europa, Moldàvia rep el 38% del seu PIB. Altres estats que reben fins el 20% del seu PIB de les remeses dels emigrants són Tonga, Guiana, Haití, Líban, Tadjikistan, Hondures i Jordània. Nepal rep el 15% i Bangla Desh el 9%.
Per continents és l’asiàtic qui més diners rep dels seus emigrants, 114.000 milions de dòlars, seguit de l’Amèrica Llatina amb 68.000 milions. Rera ve Europa, sobretot Rússia, amb 51.000 milions, i Àfrica, amb 38.000 milions. Els principals focus de sortida d’aquests diners són els Estats Units, els estats petrolers del Golf Pèrsic i els estats de l’Europa occidental. A l’Amèrica Llatina els grans receptors de remeses són Mèxic amb 23.000 milions, Brasil amb 7.400 milions i Colòmbia amb 4.200 milions mentre que Guatemala, El Salvador, Equador i Perú reben cadascun al voltant dels 3.000 milions. Aquest flux de diners s’ha multiplicat per quatre en els últims deu anys.
En el cas de l’Estat espanyol ha passat de ser el sisè de la llista de receptors al segon de la llista d’enviaments a l’exterior. Davant seu sols estan els Estats Units, segons el periòdic econòmic “Expansión”. L'arribada massiva d’emigrants, la major part de l’Amèrica Llatina, a l’Estat espanyol ha portat que aquests enviïn a casa seva 6.807 milions d’euros l’any passat, un 0,7% del PIB espanyol que marxa a l’exterior en forma de remeses. Aquesta xifra és el doble de la del 2003. Segons la publicació esmentada aquestes remeses representen el 8% del dèficit. Cal recordar que durant la segona meitat del segle XX l’Estat espanyol era un gran receptor de les remeses dels tres milions d’emigrants que tenia. En els últims anys han arribat a l’Estat espanyol 4,5 milions d’emigrants i la situació s’ha capgirat. Els emigrants envien diners a l’exterior però també generen un consum anual de 35.000 milions d’euros, és a dir, la meitat de l'expansió del PIB i la seva presencia en determinats sectors laborals ha deturat el creixement dels salaris. Els diners sortits de l’Estat espanyol donen de menjar a vuit milions de sudamericans. L’Amèrica Llatina rep el 70% del total dels diners que envien els emigrants residents a l’Estat espanyol. Per estats els destinataris de les remeses espanyoles són, per ordre decreixent, Colòmbia (19,7% del total), Equador (17%), Bolívia (10,8%) i Romania (7,2%). L’estat més beneficiat per aquests diners és Bolívia ja que li representen el 8,5% del seu PIB. De totes aquestes xifres de l’Estat espanyol un 10% corresponen a Catalunya (673 milions d’euros), segons un informe de Caixa Catalunya.
