El president iranià, Mahmoud Ahmadinejad, fa la competència al clergat religiós xiita en la tasca de fer la voluntat de Déu a la terra. En el cas de Ahmadinejad més que a Déu té com interlocutor directe el Messies o Mahdi, el dit imam amagat, una figura religiosa cabdal dins les creences dels musulmans xiites que esperen el retorn al món del Mahdi o Messies, que és l’últim dels dotze “líders infalibles” descendents del Profeta (Mahoma), el primer dels quals va ser Ali. És l’imam amagat, desaparegut (que no mort) l’any 941, qui “guia l’actuació del meu govern”, segons declaracions del president iranià a la ciutat de Mashad. Aquest iman amagat o Messies o Mahdi “dóna suport i protegeix el programa nuclear”, va afegir el president. Davant un públic estudiantil l’inspirat líder iranià va manifestar que “és ell (l’imam amagat) qui dirigeix el món i és possible veure la seva mà en tots els afers del nostre país”. Aquest discurs del president, laic però més religiós que el seu clergat, pel que sembla, va ser transmès per televisió a tot el país el passat dia 5 i va suscitar un seguit de crítiques en els mitjans de comunicació iranians. Ahmadinejad, portat per la seva lítica (bèl·lica i religiosa) va assegurar que aquest imam, que porta mil anys amagat, està disposat a retornar per portar pau, justícia i Islam a tot el món. El més greu és que el president està convençut del que diu ja que ha fet construir a Teheran una gran avinguda pel retorn del Mahdi i ha gastat disset milions de dòlars en la construcció d' una mesquita dedicada a ell (al Mahdi).

Però no tothom participa de la mística del president ja que sectors conservadors del clergat xiita l’han desautoritzat en veu alta. Un d'ells ha estat el religiós i diputat Gholamreza Mshabi-Moghaddam que ha declarat que “si el president diu que el dotzè imam dóna suport al seu govern s’equivoca” ja que “és obvi que l’imam absent no dóna suport a una inflació del 20%”. Un altre religiós li ha dit al cap d’Estat que “pensi i actuï en termes més terrenals ja que la gent no espera d’ell consells religiosos”. Pel que sembla el punt dèbil d’Ahmadinejad i el seu govern és la política econòmica que amb una inflació tan elevada ha portat el país a la crisi. Però el president ja pensa en les eleccions del 2009 i, per aquesta raó, es dirigeix al proletariat religiós que és la seva base electoral, situant al seu cantó a l’imam amagat. L’únic que té poder per frenar al president és el guia espiritual de l’Iran, el gran aiatollah Ali Khamenei, que, de moment, el deixa fer, abstenint-se de comentar les seves declaracions político-religioses.

Ahmadinejad assegura que l’objectiu dels Estats Units respecte a l’Iran és obstaculitzar el retorn imminent de l’imam amagat i debilitar a la República Islàmica en previsió de l’arribada del Messies que imposarà la religió islàmica a tot el món. I pel que fa a Israel, un dels seus temes preferits en política internacional, amb motiu del seixantè aniversari de la seva creació ha definit a l’Estat hebreu com un “cadàver fastigós”, “un règim impostor i usurpador”, atacant els qui “pensen poder ressuscitar aquest cos podrit organitzant una festa d’aniversari”. El president ve a dir que ni Israel ni els Estats Units podran obstaculitzar el retorn del Mahdi (ni la seva carrera política).

Iran a les portes de Israel

 A Israel no es prenen a broma les expansions líriques del president iranià sinó que les autoritats estan convençudes que la recent ofensiva (victoriosa) de Hezbollah contra el govern libanès no és més que una etapa cap el control del Líban per part de l’Iran ja que Hezbollah és el seu instrument. En conseqüència Israel veu com a la seva frontera nord, és a dir, a les portes de casa seva, està instal·lant-se el seu enemic iranià, via Hezbollah. Els dirigents israelians acusen a l’Administració Bush d’haver-se equivocat en la seva política respecte el Líban i d’haver estat absent en la recent crisi. Israel ha observat en silenci aquesta crisi del seu veí del Nord però té molt clar que el seu objectiu és evitar que el Líban es converteixi en una base iraniana i una manera d’evitar-ho seria negociant amb Síria, però els Estats Units tenen vetades aquestes converses.

Les autoritats de Tel Aviv creuen que una vegada aconseguit el control del Líban l’organització pro-iraniana Hezbollah atacarà Israel (escalfarà la frontera) en funció de l’agenda nuclear de Teheran i consideren que tant l'adquisició d’armament nuclear com la conversió del Líban en una base iraniana són etapes cap a l'eliminació de l’Estat hebreu. Seguint aquest raonament Alex Fishman al diari israelià “Yediot Aharonot” escriu: “Mentre que l’Iran no disposi de l’arma atòmica, Israel pot ocupar-se d’aquest post avançat iranià (Líban). Ara la qüestió no és saber si ens hem d’ocupar de Hezbollah sinó quan”.