Després de la caiguda del mur de Berlín va produir-se la reunificació d’Alemanya i pròximament podria produir-se la de França, és a dir, la unió de França i Valònia, la regió de parla francesa que ara forma part de Bèlgica, segons el desig de Paul-Henry Gendebien, que dirigeix un moviment polític való que propugna aquesta reunificació. En un article recent aparegut al diari francès “Le Monde”, titulat “La unió amb França, esperança de Valònia”, aquest corrent polític belga diu que no hi ha altre sortida pel poble való que la unió amb França ja que l’actual evolució política de Bèlgica porta a la divisió d’aquest Estat després del fracàs de l’actual estructura federal i degut a la aspiració independentista compartida, amb major o menor mesura, per la pràctica totalitat dels partits polítics de Flandes, la regió belga que parla flamenc.  Les eleccions que se celebraran la pròxima primavera poden obrir el camí a la divisió ja que els partits polítics flamencs volen la transferència a les regions (Valònia, Flandes i Brussel•les), de les polítiques, fins ara estatals, econòmiques i socials, sobre fiscalitat de les empreses i justícia. Si Flandes es decideix a formar el seu propi Estat els valons quedarien en una situació econòmica precària i difícilment viable i, per això, existeix aquest corrent polític de mirar cap a París. Es diu que a Bèlgica l’únic belga és el rei, la resta són valons o flamencs. Els valons són més de quatre milions i parlen francès i aquest moviment que vol la reunificació amb França considera que no sols els és comuna la llengua sinó l’origen i la cultura. Flamencs i valons estan en desacord en moltes coses però hi ha l’absolut acord que en cas de divisió serà de vellut, és a dir, a l’estil dels txecs i eslovacs, pactant i sense violència. Quina sort no tenir Milosevics a la vista!